L'Institut Escola de Bellver

L'institut de Bellver permetria descongestionar el de Puigcerdà, que té fins a sis línies 

Qui escriu és corbell, que és el sobrenom que ens diuen a Cerdanya els de Bellver perquè ens consideren somiatruites i un xic tossuts. Per exemplificar els greuges de l'educació pirinenca us parlaré del meu poble. Amb tota la comarca només disposem d'un sol institut a Puigcerdà. Els nens i nenes de gran part de la Cerdanya en fer dotze anys, alguns només amb onze, han de marxar del poble i anar a Puigcerdà, la Seu o a Bagà a estudiar l'Educació Superior Obligatòria (ESO).

La Generalitat va prometre el 2010 fer un Institut Escola a Bellver. Fa deu anys! En una visita del president José Montilla i del conseller d'Educació, Ernest Margall, ho van donar per fet. L'Ajuntament de Bellver i la comunitat educativa ho batallen una vegada i una altra i aquest any, novament, la nostrada administració, ara pintada d'un altre color polític, torna a posar l'excusa de sempre: "no es pot fer perquè hi ha una ràtio insuficient". Catalunya és un país petit i tot se sap. Altres pobles, amb menys habitants que Bellver, el tenen: Ribes de Freser, Verges, Cornudella, Sant Llorenç... Així doncs, perquè a la Cerdanya no es pot tenir? Des de Lleida i Barcelona els costa ubicar Bellver al mapa? Els discursos per evitar la despoblació són molt bonics, però sense accions decidides no serveixen de res.

L'institut de Bellver permetria descongestionar el de Puigcerdà que té, en alguns cursos, fins a sis línies de 25 alumnes. Més que en moltes escoles de Barcelona! Alhora, permetria que l'alumnat del Baridà (Martinet, Lles, Aransa o Montellà) el poguessin triar com a opció, però també els de la Solana (Ger, All o Isòvol) i els de la Baga (Prats, Das, Úrus i Alp). Només amb alguns d'aquests alumnes d'altres pobles la ràtio de 20 alumnes per curs segur que s'eixamplaria molt.

És molt necessari que en la millor etapa de formació de les vides dels nostres joves es pugui crear un veritable sentiment de comunitat que ara queda estroncat per la dispersió en tres comarques del jovent cerdà. En una comarca pirinenca tenir nois i noies fins als setze anys als pobles evita desplaçaments difícils, sobretot a l'hivern, i petrifica la cultura i l'educació. Els corbells no defallim!