Inversió al Pirineu

L’estat, la Generalitat, qui sigui, ha d’invertir molt més al Pirineu. I no només en pistes d’esquí

Si una cosa ha fet palesa la crisi actual de la covid-19 ha estat l’ extremada dependència del Pirineu de l’economia basada en el turisme, especialment, en el de segona residència, i més concretament, en el de l’àrea metropolitana de Barcelona. Fa molts anys que ho sabem i sempre s’ha criticat el monocultiu econòmic que això suposa. Es parla molt d’invertir en una economia sostenible, en noves polítiques agroalimentàries i artesanals, en energies alternatives, en salut o en empreses d’alta tecnologia que gràcies al teletreball facilitin la instal·lació de professionals qualificats al Pirineu.
 
Tot això està molt bé. Fins i tot es parla del “ Silicon Valley” del Pirineu. Però recordo que en una reunió virtual que vaig tenir amb alguns alcaldes de la Cerdanya, va sortir el tema i un d’ells, força irònicament va venir a dir que si ja era difícil mantenir una mínima qualitat de la videoconferència degut a la poca inversió en autopistes de la informació al Pirineu, ja em direu com es podria aconseguir res ni remotament similar a un “Silicon Valley”.
 
I té força part de raó. Tot i que comença a arribar la fibra òptica a molts municipis del Pirineu, la cosa encara és incipient i no és estrany que l’accés a internet presenti problemes endèmics, tant com abans ho era el subministrament elèctric. L’estat, la Generalitat, qui sigui, ha d’invertir molt més al Pirineu. I no només en pistes d’esquí. És evident que la iniciativa privada ha de portar el pes dels projectes que es desenvolupin en la nova economia, però si no disposem d’unes mínimes infraestructures comunicatives i tecnològiques, difícilment podrem avançar gaire i per això calen diners públics.

El + vist

El + comentat