Pirineu o Pirineus?

La meva conclusió és que Pirineus (com Pirineos, Pyrénees, Pireneus...) s’identifica amb una visió exterior de la serralada, mentre que la de Pirineu és interior

En aquests dies de confinament s’ha demostrat que es pot treballar des de casa, sense haver de desplaçar-se fora del Pirineu... o dels Pirineus? Els historiadors urgellencs Carles Gascón i Lluís Obiols han demostrat que la forma monts Pireneus o Pirineus són les més emprades en la documentació antiga. El Tractat dels Pirineus (1659) corrobora aquesta forma plural toponímica de la nostra serralada.

Lingüísticament, en canvi, la forma Pirineu és la que té més pes. Verdaguer, a Canigó, sempre parla del Pirineu. Per això Carles Gascón fa la pregunta de si el topònim Pirineu és en realitat originari de la Renaixença. Però la gramàtica és molt clara: ningú no parla dels Pirineus del Pallars, dels Pirineus de Lleida, dels Pirineus aragonesos... sinó del Pirineu, cosa que no succeeix amb els Alps (Alps francesos, Alps suïssos, Alps del Valais...), ni amb els Andes (Andes peruans, Andes bolivians, Andes xilens...). Tanmateix, hi ha serralades al món que tenen el nom en singular: l’Himàlaia, el Caucas, l’Atles...

La meva conclusió és que Pirineus (com Pirineos, Pyrénees, Pireneus...) s’identifica amb una visió exterior de la serralada, mentre que la de Pirineu és interior. Un pagès de la vall de Tena sempre dirà que viu «en el Pirineo». Per tant, vist des d’una perspectiva o des d’una altra les dues formes poden coexistir i són correctes, tot i que, com a lingüista en el meu cas, em decanti per Pirineu. Però això ja és una apreciació personal.