La Taula de Camins, un projecte estratègic per a l'Alt Pirineu i Aran

Els anomenats "camins tradicionals" són veritables testimonis de les formes de vida preindustrials

CARLOS GUÀRDIA CARBONELL
CARLOS GUÀRDIA CARBONELL Geògraf i regidor a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell

En el context dels profunds desequilibris generats a l'Alt Pirineu a conseqüència dels intensos canvis socioeconòmics i funcionals experimentats, es va iniciar ja fa un temps la recerca d'elements patrimonials que poguessin contribuir al progrés econòmic d'aquest territori. Paral·lelament, la demanda social d'espais per al lleure, la salut, l'esport o el turisme, així com el reclam d'enfocaments més sostenibles, concedien un nou valor a nombrosos béns patrimonials existents en les àrees rurals i de muntanya. Aquest és el cas dels camins històrics no transformats en carreteres, els anomenats "camins tradicionals", veritables testimonis de les formes de vida preindustrials i construïts, sovint, amb molta enginyeria per poder sortejar els abundosos accidents geogràfics, com ara congostos, colls i ports. En són mostres el camí dels Tresponts, a l'Alt Urgell, el camí de Rus, entre l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà o el camí vell d'Alins a Tor, al Pallars Sobirà, entre molts d'altres.

El desenvolupament o implementació de pràctiques associades a la mobilitat no motoritzada recomana una valorització àmplia i transversal del viari tradicional, i aquesta és una tasca que desenvolupa, des de fa uns anys, la Taula de Camins de l'Alt Pirineu i Aran, l'òrgan consultiu i participatiu de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran ( IDAPA) en aquesta matèria. Es tracta d'un grup que treballa perquè els camins tradicionals es reconeguin com una infraestructura clau del Pirineu, amb valors patrimonials, identitaris i utilitaris i, de resultes, es destinin més recursos per al seu manteniment i promoció. Integrada per una quarantena d'agents públics i privats, des de la Taula s'han desplegat un seguit d'accions de diversa tipologia, algunes de les quals són pioneres a Catalunya, com un decàleg per a l'elaboració dels inventaris municipals de camins, el manual per recuperar camins tradicionals, la promoció dels Festivals de Senderisme dels Pirineus o un sistema de classificació i identificació visual de la dificultat dels itineraris a peu, conegut com a mètode SENDIF.

Aquestes iniciatives i moltes altres, són fruit de la passió d'un grup de persones pel valor cultural dels camins històrics, que han vist en la Taula de Camins el motor necessari per projectar-los de nou; de l'empenta de dos directors que han cregut en el projecte des de l'inici (primer, Arcadi Castilló; després, Pere Porta) i, sobretot, de la voluntat de treballar des del primer dia (i no era fàcil) amb una visió integral i supracomarcal.