Turisme: solució o problema?

Ja fa anys que les institucions han decidit apostar-ho tot al sector serveis

La situació generada per la Covid-19 ha tornat a posar sobre la taula la qüestió del turisme i les segones residències a casa nostra. Al Pirineu ja vam veure com els dies previs a l’anunciat confinament començaven a aparèixer persones que marxaven de la ciutat per instal·lar-se a municipis amb una població envellida i un sistema sanitari incapaç de suportar la pressió que podria generar un fort brot entre residents i turistes.

Ara, desconfinats i amb l’estiu iniciat, el turisme torna a agafar protagonisme. Ja fa anys que les institucions han decidit apostar-ho tot al sector serveis sustentant-se en l’esquí, que té una clara data de caducitat, i en un teixit de segones residències que han destrossat paisatges i provocat un augment de preus tant pel que fa al lloguer com als productes bàsics que necessiten els residents.

I la pregunta és: li cal el turisme al Pirineu? Sí, i tant. Però només si aquest és desestacionalitzat, respectuós amb el medi, de qualitat i en cap cas massificat. I sempre, sempre, per darrere en importància de les necessàries polítiques d’ocupació juvenil de llarga durada, de majors ajudes al sector primari, de foment del consum de proximitat i en definitiva, d’iniciatives que comportin el retorn i vinguda de persones al Pirineu, aturant així el despoblament progressiu que patim. L’augment del teletreball podria ser també una bona oportunitat, tot i que l’abandó que patim a nivell de comunicacions i — entre d’altres — de connexió a internet, ho dificulta. Però, qui vol tenir millores que facilitin el dia a dia als nostre pobles podent tenir uns JJ.OO d’hivern sense neu l’any 2030?