Segons explica Mercè Rodoreda en un article que publicà a la revista Clarisme el dia 1 de novembre de 1933, Pio Baroja, abans d'escriure la seva novel·la en dos volums La senda dolorosa i Humano enigma, va demanar, en una carta dirigida al secretari de Nargó, totes les dades que pogués donar-li, referides al terrible comte d'Espanya. Aquest, com és sabut, havia aparegut assassinat a la vora del Segre, en un rasper de l'esmentada població alturgellenca ―lo rasper d'Armena―, molt emprat pels raiers en les seues feines quotidianes i, tot seguit, havia estat enterrat d'una manera misteriosa i truculenta en aquest mateix municipi. Segons Rodoreda, Pio Baroja hauria reproduït fidelment les dades facilitades pel secretari nargoní. Lamentablement aquesta és una informació que no podem comprovar atès que els arxius municipals van ser convertits en cendra durant la passada guerra.
Aquest fet i els dos volums esmentats són les úniques notícies que tenim de la relació de Baroja amb el poble de Nargó. A més a més, el fet que demanés informació per carta al secretari del poble ha fet pensar ―al meu parer equivocadament― que Baroja no va estar mai al poble i que es va limitar a reproduir la informació facilitada pel secretari municipal. De la lectura de la novel·la ―plena de detalls i curiositats que no tenen res a veure amb el pèrfid comte― es desprèn, però, una conclusió ben diferent. Així, ens parla de topònims locals com «lo Morro de Turp», «la Ansola del Magí», «lo Recolzat», «el Furat de las Encantadas», «el Furat del Àguila (de les Gralles, més endavant)», del «en catalán Pont d'Espí», etc. Ens parla també de la fonda on es va estar, ca la Marcel·la del Roca ―avui desapareguda―, de gent del poble, com ara lo Queto i lo Xinco, o d'una dona amb una faldada de roba al cap, amb qui parla i que descriu breument «iba con un saco en la cabeza a lavar ropa. Hablaba bastante bien el castellano; había vivido en Huesca». Parla també del toll de «Sant Armengol» ―que probablement va visitar i és on situa la mort de l'Espanya, fet que no coincideix pas amb el que es deia a Nargó en aquell temps― i aquí reprodueix una dita nostrada encara ben viva avui «Per Sant Armengol / festa si Deu vol». Cal suposar que Baroja, potser atret també per l'atractiu de la fira d'Organyà, devia visitar Nargó entre Sant Ermengol i Sant Andreu. La dita suara esmentada i la descripció climàtica que fa del poble m'ho fan pensar: «La colina de Coll de Nargó cierra un desfiladero, cuya entrada, el Portell, en la estación de las lluvias, es como la enclusa de las nieblas. Muchos dias y a la misma hora, a un lado del Portell, se ve todo cubierto de brumas, y al otro el cielo claro y limpio».
És a dir, Baroja ens parla de quan hi ha la broma al Portell, situació que comporta inexorablement la presència del vent de broma a la població i l'existència d'un immens matalàs de boira que comença a Oliana i s'estén plana enllà, fet que sol coincidir amb la darreria de la tardor i l'estació hivernal. Aquesta imatge de sol i boira separats pel Portell, vista des del Coscollet és d'una gran bellesa. Una meravella de la Natura. Tot i això, dubto molt que fos el secretari municipal la persona que li'n parlés com a conseqüència de la seua sol·licitud d'informació sobre el comte d'Espanya.
