L'Estat aportaria 13,3 MEUR als ajuntaments pirinencs si accepten cedir els romanents

És el 35% dels 50,75 milions d'euros de romanents de tresoreria que acumulen

El govern espanyol ha xifrat en 13,3 milions d'euros el màxim de diners que hauria d'aportar als municipis de l'Alt Pirineu i Aran pertanyents a la demarcació de Lleida per compensar-los la cessió dels seus romanents de tresoreria. Segons les dades amb què treballa l'executiu de Pedro Sánchez, i a les que ha tingut accés l' Ara Pirineus, els municipis de l'Alt Pirineu i Aran que pertanyen a la província de Lleida (tots menys els 11 de Cerdanya que pertanyen a Girona) acumulen uns romanents de tresoreria de 50,75 milions d'euros. Concretament, segons aquestes dades, tenen romanent 40 dels 66 municipis d'aquest territori.

Segons l'acord a què van arribar el govern de Pedro Sánchez i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, els ajuntaments cedirien a l'executiu espanyol els seus romanents i, a canvi, el govern els tornaria el 35% d'aquesta quantitat en forma d'ajudes a fons perdut entre aquest mateix any i l'any que ve. La resta de diners prestats es retornarien als ajuntaments en un termini d'entre deu i quinze anys. L'objectiu seria aprofitar aquests diners per tal que l'administració pogués fer front a les necessitats econòmiques derivades de la crisi del covid-19.

Si tots els ajuntaments de l'Alt Pirineu i Aran accedissin doncs a fer aquesta cessió, el govern espanyol desemborsaria aquesta quantitat de 13,3 milions d'euros. Cal remarcar, però, que pràcticament tots els partits polítics s'han oposat a aquesta cessió. A més, el decret llei que ho regula s'ha de convalidar al Congrés, i no està clar que es pugui fer tenint en compte l'oposició de la majoria de partits, excepte els del govern. Des de l'executiu recorden que, per llei, els ajuntaments no poden utilitzar els romanents, i que la proposta que els han fet és la manera més àgil per tal que els consistoris puguin disposar de part d'aquests diners de forma gairebé immediata. L'alternativa, assenyalen, seria canviar la llei, un fet que requeriria molt més temps i unes majories parlamentàries més favorables.

La Val d'Aran, la que té més romanents

Per comarques, la que presenta uns majors romanents és la Val d'Aran, amb una quantitat que s'enfila fins als 16,4 milions d'euros, amb Naut Aran al capdavant, amb 6,69 milions d'euros, seguit de Vielha e Mijaran, amb 4,22 milions. Els municipis de l' Alt Urgell, mentrestant, acumulen uns romanents de 12,76 milions d'euros i encapçalen la llista la Seu d'Urgell, amb 2,47 milions i Montferrer i Castellbò, amb 2,09 milions d'euros.

Quatre dels  sis municipis de Cerdanya pertanyents a la província de Lleida tenen uns romanents de 9,52 milions d'euros, amb Bellver (5,19 milions) i Prats i Sansor (3,43 milions) al capdavant. Els municipis del Pallars Sobirà, mentrestant, acumulen 6,46 milions d'euros en romanents, amb  Àlt Àneu (1,82 milions) i Espot (841.745 euros) encapçalant la llista. Finalment, els municipis del Pallars Jussà sumen 5,59 milions d'euros, destacant Tremp, amb 2,09 milions i la Torre de Capdella, amb 1,83 milions. Les dades amb què treballa el govern espanyol no contemplen romanents en cap dels tres municipis de l'Alta Ribagorça.