El confinament aragonès torna a partir la Ribagorça

El Pont de SuertEl confinament perimetral decretat pel govern de l'Aragó, i que ha entrat en vigor la matinada d'aquest dimarts, ha tornat a deixar partida la Ribagorça. La part aragonesa i la part catalana de la comarca tenen nombrosos serveis compartits, un fet que fa inevitable el pas de la frontera entre comunitats d'una manera quotidiana. A banda, la principal via que creua la comarca de sud a nord, l'N-230, travessa aquesta frontera diverses vegades, de manera que sovint l'entrada i sortida de l'Aragó, encara que el punt de partida i el d'arribada siguin a Catalunya, és també inevitable.

En aquest sentit, la presidenta del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça i alcaldessa de Vilaller, Maria José Erta, assegura que aquest confinament perimetral "ens afecta molt" i exemplifica que "tant per anar al nostre hospital de referència, el de Vielha, com al de Lleida, hem de creuar el límit provincial amb Osca". Erta ha remarcat que "entenem que cal aplicar mesures contundents, perquè la situació és la que és, però creiem que s'han de tenir en compte les especificitats de les zones limítrofes".

En el cas de Vilaller, ha afegit, reben a diari a gent del municipi aragonès de Montanui que hi va a comprar, ja que són el nucli comercial que tenen més a prop. Un fet que es va mantenir durant el primer confinament. En aquella ocasió, explica Erta, "crec que es va acabar vehiculant bé i amb el certificat d'autoresponsabilitat la gent es va poder acabar movent quan en tenia necessitat". Ara, amb l'experiència d'aquell primer cop, confia que les coses també vagin bé "i s'entengui que la gent ha de passar d'una banda a l'altra, perquè si no quedaríem com una illa". Un cas evident, afegeix, és el de Senet, un nucli agregat de Vilaller, a tocar de la boca sud del túnel de Vielha, que ha de passar per l'Aragó obligatòriament per anar al seu cap de municipi així com a la resta de territori català.

En aquesta mateixa línia, l'alcalde del Pont de Suert, José Antonio Troguet, ha demanat a les autoritats competents que tinguin en compte aquestes especificitats i que el confinament sigui "més porós" a la Ribagorça. Troguet ha posat de manifest que el tancament de la frontera afecta sobretot als veïns de la part aragonesa, ja que "el Pont de Suert som la capital i el centre de serveis i financer de la comarca". Això fa, afegeix Troguet, "que la gent de la part aragonesa hagi de venir aquí per fer les seves compres, per anar a l'escola, per fer moltes extraescolars, com ara les classes de música, ja que tenim una escola de música compartida amb Montanui i Bonansa, o per venir al servei d'urgències quan els seus Centres d'Atenció Primària ja han tancat".

En cas que el confinament perimetral fos dur, alerta Troguet, "aquesta gent hauria d'anar molt lluny a poder fer la compra", o transitar per pistes de terra, ja que en alguns casos, per accedir a alguns pobles aragonesos per carretera asfaltada cal entrar a Catalunya. Troguet ha destacat que en els moments més durs del primer confinament es va permetre aquesta mobilitat en un sentit, "és a dir que la gent de l'Aragó podia venir aquí perquè érem el seu centre de serveis, però nosaltres no podíem anar cap allà". Ara, afegeix, voldria que aquest confinament, a banda de ser més porós, fos també "més recíproc", i es permetés que si algun veí "té un hort o ha d'anar per algun motiu a algun poble de la part aragonesa, pugui fer-ho".

Un exemple gràfic, ha afegit, és que al nucli del Pont de Suert tenen la frontera de l'Aragó a escassos metres de les últimes cases. Troguet ha apuntat que hi ha gent que, quan va a caminar, creua la frontera justament perquè és una zona on hi ha menys gent. "Si el que volem és evitar el contacte social, el que no té sentit és que prohibim als veïns anar a caminar a les zones on es trobarà a menys gent, només pel fet que ja és a l'Aragó", ha assenyalat, tot afegint que "hi ha errors de la primera onada que hauríem de mirar de no repetir".

Pel que fa a l'N-230, aquesta és la principal via que comunica l'Alta Ribagorça amb Lleida i la resta de Catalunya -si es vol evitar la N-260 i els sinuosos colls de Perves i Viu de Llevata. En aquest sentit, Troguet creu que és de sentit comú que es deixi passar a la gent que està en trànsit. "Entenc que no em deixin entrar a Benavarre, però crec que m'han de deixar transitar per l'Aragó si estic anant a Lleida", ha exemplificat. En aquest sentit, ha recordat que quan es va produir el confinament perimetral del Segrià, al juliol, "hi havia gent que venia de Barcelona i volia pujar cap a la Ribagorça, i a Alfarràs els feien donar la volta perquè formava part del Segrià i estava confinat perimetralment". Una solució que també apunta que caldrà donar "als 500 o 600 camions que passen cada dia per aquesta carretera, que no deixa de ser una via internacional que comunica amb França a través de la Vall d'Aran".

El cas de la Terreta

En una situació similar, però a la inversa, es troba la Terreta, la part de l'extens municipi de Tremp abocada al vessant ribagorçà, així com una part del Pont de Montanyana, un poble de la província d'Osca amb un carrer dins del terme municipal de Tremp. En el seu cas, els pobles d'aquesta part del terme compren i reben força serveis al poble aragonès d'Areny, entre els quals la mateixa atenció primària. A banda, per poder anar a Tremp i a la resta de territori català, han de creuar obligatòriament un tram d'Aragó, si no volen haver d'utilitzar pistes forestals.

En aquest sentit, l'alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases, ha indicat que des de l'Ajuntament seguiran de prop les possibles incidències que hi pugui haver amb aquest nou confinament perimetral. Tot i això, ha aclarit que a la primavera, la gent de la Terreta no va tenir problemes per moure's per anar a comprar o als serveis bàsics i confia que ara passarà el mateix.