La feblesa estructural dels equipaments pirinencs

Cal redirigir l'enfocament cap a les persones i cap al servei públic i servir també al ciutadà local

L'estructura dels museus i equipaments culturals del Pirineu és molt feble, amb poc personal qualificat, amb poc o nul finançament, i limitat espai, tant en els espais de treball, els magatzems de reserva, com en els espais socials com són sales d'exposició, espais per activitats o escoles. Tradicionalment s'han vist alguns d'aquests equipaments des del punt de vista turístic, i alguns d'ells han fracassat estrepitosament, consolidant un nivell de públic molt baix, per les expectatives dipositades.

El Pirineu no és en general una gran destinació del turisme cultural, i possiblement, fa falta una bona xarxa de promoció d'aquests equipaments. A alguns d'ells, l'estacionalitat els fa obrir uns pocs mesos o dies a l'any, quan tindrien producte disponible sempre. Des de l'aspecte del museu social, molts d'aquests, reduint-se en la perspectiva turística, donen l'esquena al públic local. Cal redirigir l'enfocament cap a les persones i cap al servei públic, i servir també el ciutadà local, ja no des d'un aspecte quantitatiu, que no el tindrem mai, sinó qualitatiu, i que en primi sobretot, el rendiment social. 

Cal enfortir també les estructures de cooperació intercomarcals, i també comarcals, per tal de cooperar en aspectes tant de recursos, com de promoció. Cal d'una vegada per totes, eliminar l'atomització tant de municipis com d'institucions culturals, i que cadascú faci la guerra pel seu compte, perquè sinó, sempre, estarem encallats en aquesta debilitat estructural. Ara més que mai la unitat fa la força.