La necròpsia encarregada pel Conselh Generau va confirmar l'enverinament de l'os Cachou

Un conseller de l'oposició al Conselh Generau d'Aran és un dels sis investigats per la mort de l'os

El  Conselh Generau d'Aran ha aprofitat l'aixecament parcial del secret de sumari en la investigació de la mort de l'os Cachou per defensar-se de la "injusta acusació" que creuen que els han llançat "alguns sectors" en relació a la tasca que ha fet la institució en tot aquest afer. En aquest sentit, creuen que l'aixecament parcial d'aquest secret de sumari posa de manifest que l'actuació de l'executiu aranès "ha estat, no només impol·luta, sinó fonamental, i així es recull en la mateixa instrucció".

En el comunicat, s'ha confirmat que, després que els Agents de Medi Ambient del Conselh Generau, alertats per la inactivitat del GPS que duia Cachou, el busquessin i el localitzessin mort, van avisar a una dotació dels Agents Rurals de Catalunya especialitzada en verins. El motiu és que els agents aranesos van sospitar que el verí podia ser justament el causant de la mort del plantígrad. Aquell mateix dia, el passat 9 d'abril, el Conselh Generau d'Aran va encarregar i abonar a la Universitat Autònoma de Barcelona l'informe de la necròpsia.

L'endemà, el 10 d'abril, es va dur a terme la necròpsia i es van començar a confirmar les sospites d'enverinament, però a causa del confinament, els resultats de les anàlisis es van endarrerir. El Conselh també ha explicat que davant la petició de diferents associacions, i per no dificultar la investigació en curs, es va acordar amb el grup investigador dels Agents Rurals de la Generalitat i amb el jutjat que només es publicaria informació no relacionada amb el possible enverinament.

El 16 d'abril diferents grups ecologistes van acusar el Conselh Generau d'amagar informació i no voler reconèixer que el verí era una possible causa de la mort de l'os. Per desmentir-ho, el govern aranès va emetre un comunicat aclarint que no havien valorat la causa de la mort i que tampoc ho farien fins que rebessin l'informe de la necròpsia.

L'informe, finalment, va arribar el 9 de maig i va determinar que hi havia hagut enverinament. El Conselh explica que van ser justament ells qui van posar el cas en mans del jutjat, que al seu torn va decretar el secret de sumari. Aquest fet, afegeixen, va impedir al govern aranès fer pública la causa de la mort de l'os.

El Conselh també ha explicat que durant el mes de maig, la jutgessa va derivar el cas als Mossos d'Esquadra, a qui els Agents de Medi Ambient del Conselh Generau d'Aran i els Agents Rurals de la Generalitat van transmetre totes les dades recollides fins al moment. Des d'aleshores, diferents funcionaris del Conselh Generau d'Aran han declarat aportant les informacions requerides.

En tot moment, el Conselh Generau d'Aran assegura que "ha participat i ofert la seva ajuda i col·laboració per descobrir quina havia estat la causa de la mort d'aquest exemplar, i no ha fet pública cap informació que pogués afectar la investigació, respectant el procés judicial i la presumpció d'innocència". Així mateix, "agraeix la diligència i professionalitat dels responsables de l'àrea de medi ambient de la màxima institució aranesa per aclarir aquest cas".

Tenint en compte que un dels investigats és un membre del cos d'Agents del Medi Ambient del Conselh, el govern aranès ha anunciat que durà a terme una auditoria de procediment intern "per descartar possibles actuacions i actituds no concordes a la professionalitat i rigor que s'espera d'un treballador públic". Així mateix, es presentarà a la causa com a acusació particular, i queda a l'espera que el procés judicial aclareixi la veritat sobre els fets.

Un  conselher entre els investigats

D'altra banda, aquest divendres també ha transcendit que el conseller del  Conselh   Generau  d'Aran, José Antonio  Boya , del grup de Convergència Aranesa, a l'oposició, és un dels sis investigats per la mort de l'os. Segons publica l' ACN , al sumari que ara s'ha fet públic parcialment es recull que  Boya  va dir públicament en reiterades ocasions que mataria els ossos amb líquid anticongelant. Al sumari s'apunta precisament que la causa de la mort del plantígrad es deuria a un enverinament amb anticongelant de cotxe Boya  és exconseller de Territori de l'anterior govern aranès presidit per  Carlos  Barrera i segons es detalla en l'informe dels Agents Rurals a la causa, hauria fet aquesta afirmació en presència de l'actual conseller d'aquesta àrea.

En l'informe encarregat per la jutgessa als Agents Rurals, s'indica que quan es va preguntar a l'actual responsable de Medi Natural del  Conselh   Generau  el motiu pel qual havia sol·licitat l'anàlisi de presència d'anticongelant en l'ós, aquest va respondre que  Boya  havia manifestat en reiterades ocasions que volia matar els ossos amb anticongelant. Fins  i  tot ho havia fet en presència de l'actual conseller de Territori, Paisatge i Gestió Ambiental, Francisco Bruna, en una assemblea de l'Associació de Criadors  deth   Shivau  de Raça 'Cavall Pirinenc Català', de la Val d'Aran  .

Segons l'informe,  Boya   també va fer aquest comentari a l'oficina d'Agricultura i ramaderia del  Conselh  Generau  d'Aran, en presència dels funcionaris, que posteriorment, van manifestar que desconeixien l'efectivitat de l'anticongelant per provocar la mort d'un animal.

Les dades de la necròpsia que figuren a l'informe dels Agents Rurals que recull el sumari, indiquen les lesions histopatològiques observades al cadàver de  Cachou  són "altament compatibles" amb una intoxicació letal amb etilenglicol, un producte present, per exemple, en elevada concentració al líquid anticongelant dels cotxes. L'últim dia que es va detectar activitat en l'animal a través del seu collar GPS va ser el 30 de març i l'animal es va recollir mort el 9 d'abril, per tant, durant aquest temps, hauria estat en estat letàrgic o en coma.

Els ecologistes demanen la reposició de l'os

Per la seva banda, les entitats  Depana i la  Fundación  Oso  Pardo ( FOP ) han anunciat que exigiran a la Generalitat i al  Conselh   Generau  d'Aran la reposició de l'os  Cachou  durant el 2021 per cobrir la baixa del plantígrad. Aquestes entitats han anunciat a través d'un comunicat que demanaran al jutjat noves actuacions, relacionades amb la causa de la mort de  Cachou , per reforçar les proves sobre els diferents graus d'intervenció dels investigats o terceres persones.  Depana  i  FOP , personades com acusació particular des del 26 de maig han explicat que concretaran les acusacions als investigats i la responsabilitat civil "pels greus perjudicis ocasionats a la conservació de l'espècie" un cop finalitzada la investigació.

Les entitats conservacionistes han manifestat que l'aixecament de part del secret de sumari per la mort de  Cachou  confirma que va morir enverinat. Aquest fet, "evidencia la vinculació de part dels investigats amb la gestió de l'os a la Val d'Aran ", segons ambdues entitats, i han afegit que "deixa entreveure altres aspectes molt preocupants que desafien el programa de recuperació de l'os als Pirineus".

Depana  i  FOP , han dit, que després d'haver llegit l'estudi preliminar de les actuacions sobre les quals s'ha aixecat el secret del sumari, estan "preocupats" pel fet que siguin les persones que tenien accés a la localització per GPS de l'os  Cachou , per la seva feina a l'administració, les que siguin investigades per la seva presumpta participació en la mort de l'animal. Independentment de la confirmació d'aquests fets,  Depana  i  Fundación   Oso  Pardo consideren que s'ha de plantejar de manera immediata el reforç sobre el control i la custòdia de la informació sensible sobre el seguiment de l'os i apunten a un possible canvi en el protocol de seguiment de l'espècie.

El + vist

El + comentat