El síndic d'Aran demana agilitzar el desplegament de l'autogovern aranès

Boya afirma que treure'ls competències lingüístiques és "un error polític que s'ha d'esmenar"

Per primera vegada des de l'aprovació de la Llei d'Aran, l'any 2015, el síndic d'Aran ha comparegut a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya Francés Boya ha aprofitat la intervenció per reclamar més autogovern per l'Aran i ha demanat que s'habiliti un mecanisme parlamentari per agilitzar el seu desplegament. Per al síndic d'Aran, e l pilar que sustenta la singularitat de l'Aran "com a territori i país" és la llengua. Boya també ha sentenciat que treure competències i reduir el finançament en política lingüística, de 100.000 a 60.000 euros, és " un error polític que s'ha d'esmenar" i ha afegit que preservar la llengua és una de les qüestions que no es poden demorar més.

El síndic ha fet la seva intervenció en aranès, argumentant que és una llengua oficial a Catalunya i no ho podia fer de cap altra manera. Boya ha defensat l'aranès i ha afirmat que "la llengua no ha estat mai una qüestió de debat" i ho ha justificat dient que "sempre s'ha quedat al marge del debat polític i ideològic". El síndic s'ha mostrat rotund en aquesta qüestió i ha dit que " mai s'ha posat en qüestió la immersió lingüística" a l'Aran.

Francés Boya ha lamentat que els reiterats "incompliments d'acords" en matèria de finançament i desplegament de competències s'hagin assolit des del Govern de la Generalitat amb "normalitat". El síndic ha catalogat aquest fet de "folclorització legislativa" ja que, segons ha dit, les voluntats plasmades amb lleis mai s'acaben desenvolupant.

El síndic ha dit que "l'assimilació" de l'Aran a una comarca més de Catalunya "ha perseguit" durant 30 anys els aranesos i que aquest és un dels motius pels quals es reivindica més autogovern per a l'Aran. En aquest sentit, ha destacat la "tendència endèmica" de negar el poder de decisió a tercers. Boya ha parlat de "la falta de sensibilitat" del govern espanyol amb reivindicacions catalanes i l'ha comparat amb la relació entre l'Aran i el Govern de la Generalitat.

El síndic d'Aran ho ha exemplificat amb dos contenciosos administratius que la Generalitat ha presentat contra dues competències transferides a l'Aran com són autoritzar llicències de pesca i la creació d'escuts a alguns ajuntaments. Per Boya aquest és un clar exemple que el Govern de la Generalitat veu al Conselh Generau com "una institució administrativa i no política".

Per tot, el síndic ha demanat al Parlament "voluntat política i rigor" per ratificar acords i poder-los desplegar en matèria de salut, serveis socials, habitatge o emergències. Boya ha detallat els dos principals projectes en què està treballant el govern aranès: un projecte d'innovació territoris rurals i la consecució de la certificació de Reserva de la Biosfera per la Unesco.

L'oposició acusa al govern de no complir amb l'Aran

Els grups parlamentaris del PSC-Units i CatECP i el subgrup del PPC  han criticat que el Govern no hagi complert amb els compromisos de finançament i transferència de competències amb la Vall d'Aran. El diputat del PSC Òscar Ordeig ha acusat el Govern d'utilitzar "banderes" i "excuses" per tapar els "incompliments". El diputat de Cs  Javier Rivas ha criticat que la comissió bilateral entre la Generalitat i l'Aran estigui en "via morta" i ha recordat que els ciutadans pateixen "limitacions" en serveis. Marc Parés (CatECP) ha lamentat que l'executiu català "vagi tard" i Manuel Reyes (PPC) ha constatat que l'executiu de JxCat i ERC està més preocupat en les "batalles internes i en impulsar el separatisme" que en implicar-se amb el territori. Per la seva banda, la diputada de la CUP, Maria Sirvent, ha lamentat la privatització de "molts serveis" i ha demanat la caducitat de les concessions a les empreses hidroelèctriques.

JxCat i ERC volen abordar l'infrafinançament

Per la seva banda, la diputada de JxCat  Anna Geli ha assegurat que, tenint en compte l'infrafinançament de l'Aran, la formació té com a repte que es pugui comptar amb un millor finançament i que aquest sigui "estable". Ha celebrat que s'estigui expandint la xarxa de fibra òptica de la Generalitat i ha garantit que els demandes de l'Aran seran escoltades pel Govern. Ha recordat que el Govern va estar "castigat" pel 155 cosa, al seu entendre, ha complicat el compliment de la Llei d'Aran i el traspàs de competències.

Sobre el finançament també n'ha parlat el diputat d'ERC Francesc Viaplana, que igual que Geli, ha apuntat que cal abordar l'infrafinançament però ha dit que si Catalunya estigués ben finançada per l'Estat, es podria finançar "com toca" a l'Aran. "Ja ens agradaria que el tracte que rep l'Aran el rebés Catalunya per part de l'Estat", ha conclòs. Viaplana ha defensat incrementar la interconnexió i ha valorat positivament la feina feta en el marc de la Llei d'Aran. "Ha permès mantenir la llengua. S'ha declarat l'occità oficial a tota Catalunya. Tot el reconeixement de l'Aran prové del Govern", ha afegit el diputat republicà.

El + vist

El + comentat