És temps de museus al Pirineu?

Ha estat un estiu estrany. Va començar amb una gran incertesa. Amb l'impacte psicològic del confinament encara a l'esquena i amb una dubtosa expectativa de com serien aquests mesos estiuencs. Tot i això, els museus pirinencs vam poder obrir les portes i vam iniciar activitats, programes i propostes per als públics.

Adaptar les instal·lacions, espais i activitats als protocols de seguretat ha implicat un gran esforç. Calia reivindicar els museus com a espais segurs i que les visites no impliquessin cap risc ni per al públic ni per al personal propi. Ha calgut reduir aforaments, adaptar els espais, disposar de tots els equips i material de desinfecció, redissenyar les activitats prioritzant sortides a l'exterior, rutes guiades i promocionar els espais oberts per evitar els recintes tancats i potencialment amb més risc. Tot aquest procés l'hem hagut de fer amb poc temps i superant nombrosos neguits i adaptant-nos a normatives canviants. Tot plegat ha estat un veritable repte per al sector i els i les professionals que hi treballem.

Ara, que ja podem començar a valorar els resultats de la temporada i analitzar-ne els indicadors, podem dir que globalment s'han superat amb escreix les expectatives que es van generar en un principi. Seguint la tendència d'altres sectors econòmics pirinencs, ha estat un estiu intens, on el flux de públic que ha consumit productes culturals ha crescut exponencialment i tot i la reducció d'aforaments probablement ens deixarà unes bones xifres. Caldrà esperar a fer una avaluació més fina de detall al final de temporada, però m'agradaria, assumint un cert risc, avançar algunes reflexions.

Els museus i el sector patrimonial, tot i la seva històrica fragilitat estructural, i els pocs recursos que el caracteritzen han tornat a demostrar que són un sector bàsic i estratègic per al Pirineu. Davant d'uns moments tan complexos i incerts com els que estem vivint, el consum cultural i patrimonial s'ha consolidat com un dels recursos locals amb més demanda i potencial. I el sector, n'ha sabut donar resposta. No només ha reobert l'oferta tradicional sinó que s'ha reinventat i amb molt poc temps de marge ha dissenyat i activat noves propostes que han captivat i emocionat al nostre públic.

Els museus han estat un actiu que ha complementat perfectament l'oferta turística i de producte local del Pirineu. Amb la seva reobertura han ajudat a carregar piles i oxigen tant a la població local com als visitants. Ens han ajudat a oblidar temporalment els greus efectes de la pandèmia i del confinament i redescobrir el Pirineu com a lloc d'acollida i d'esbarjo, reivindicant els molts relats històrics, etnològics o artístics, materials o immaterials, que conviuen en aquest territori.

L'acció desenvolupada pels museus també ha ajudat a reforçar el sector de professionals, guies, autònoms i tot l'univers de petites empreses de serveis vinculades a l'àmbit patrimonial que sortosament es consolida progressivament. Noves contractacions (tot i que malauradament la majoria només temporals) i una incipient dinamització econòmica fa que aquest sector es plantegi com un potencial eix de futur ple de possibilitats, creativitat i oportunitats per a les comarques de muntanya.

Que el patrimoni cultural és un recurs estratègic per al Pirineu, fa temps que ho sabem. Però és en situacions de crisis, com la que ens ha tocat viure recentment, quan això s'ha fet més patent i evident. Malauradament continuem tenint la sensació que aquesta premissa és molt proclamada sobre el paper, però poc present en els pressupostos i les polítiques locals. Tant se val, des del sector tècnic continuarem reivindicant i posant en valor l'enorme potencial dels recursos patrimonials pirinencs. I, com sempre hem fet, seguirem reclamant plans d'acció, inversions i fulls de ruta reals, que ens ajudin a activar i desenvolupar plenament aquest sector.

Ara tenim més i nous arguments, però sabem que el camí que ens espera continuarà sense ser fàcil ni planer. Però us imagineu que hagués passat aquest estiu al Pirineu sense l'oferta patrimonial i cultural? Potser comença a ser hora de valorar una mica més aquests recursos que tenim al territori, i als i les professionals que els gestionen. Sens dubte, ara és el temps dels museus.