El cel de 2019.

PLANETA

El cel del 2019

Comença un any nou i és un bon moment per fer un calendari de tots els moments en què valdrà la pena mirar al cel. Amb l’ajuda dels astrònoms i divulgadors científics Joan Anton Català i Albert Morral, fem un repàs a les pluges d’estels, eclipsis i fenòmens astronòmics més interessants del 2019. Aquest any també serà el de la celebració d’una important efemèride astronòmica: el 21 de juliol del 1969 a la matinada Neil Armstrong es convertia en la primera persona que trepitjava la Lluna. Aquest any farà exactament 50 anys d’aquest icònic moment

El cel de 2019.
TEXT: Miquel Bernis / INFOGRAFIA: Esther Utrilla

20 i 21 de gener

SUPERLLUNA I ECLIPSI

La primera Lluna plena de l’any serà la més especial per diversos motius, el més important és que coincidirà amb un eclipsi del nostre satèl·lit. La matinada del dia 21 caldrà llevar-se d’hora per poder gaudir del fenomen, l’eclipsi serà total i començarà a dos quarts de cinc de la matinada. El màxim d’ocultació arribarà a les 6 i 17 minuts, però fins a les 6 i 43 minuts continuarà sent total. A part d’això, la Lluna plena de gener serà la més grossa de l’any i la primera d’una sèrie de tres llunes plenes més grosses del normal.

2 de març

JÚPITER, VENUS I SATURN

L’inici del mes de març serà un bon moment per veure a la vegada Venus, Júpiter, la Lluna i fins i tot Saturn amb una mica de vista i de paciència. Entre el 28 de febrer i el 2 de març la Lluna s’anirà fent cada cop menys visible i de matinada quedarà enquadrada enmig de tots aquests planetes. Caldrà aprofitar el moment just abans que surti el sol, perquè la formació completa de tots aquests cossos celestes només es veurà a partir d’un quart de set del matí. S’haurà de mirar al sud-est i tenir una bona visió de l’horitzó.

6 i 7 de maig

ELS ETA AQUÀRIDS

La primera pluja d’estels amb una temperatura exterior raonable arribarà al voltant del 6 i 7 de maig, quan la Terra passi a prop de les restes del cometa Halley. Els estels anomenats Eta Aquàrids semblarà que apareixen de la constel·lació d’Aquari i seran més fàcils de veure de matinada que al vespre. Enguany aquesta pluja d’estels tindrà l’avantatge d’una Lluna gairebé absent que facilitarà la visió dels meteors.

17, 18 i 19 de juny

LA LLUNA, JÚPITER I SATURN

Un dels millors moments per veure Júpiter aquest any serà al final de la primavera, quan brillarà amb força bona part de la nit, i el trobareu entre el sud i l’est. Entre el 16 i el 18 de juny anirà de bracet amb una Lluna pràcticament plena. Una mica més baix a l’horitzó s’hi podrà veure Saturn, tot i que aquest planeta serà força menys brillant que Júpiter.

(imatge de principal de l'article)

2 de juliol

ECLIPSI DE SOL TOTAL A L’AMÈRICA DEL SUD

Un eclipsi total de Sol sempre és un gran esdeveniment que aixeca passions. Enguany aquest fenomen només es podrà veure bé i complet al nord de Xile, especialment a les regions de Coquimbo i Atacama. Just quan es pongui el sol l’eclipsi també es veurà complet en algunes parts de l’Argentina. El gran eclipsi de Sol de la nostra generació a Catalunya es produirà el 12 d’agost del 2026, i es veurà complet a l’hora de la posta de sol.

16 de juliol

ECLIPSI PARCIAL DE LLUNA

Aquest estiu també tindrem un eclipsi de Lluna, però en aquest cas serà parcial. Coincidint com sempre amb la Lluna plena, el nostre satèl·lit quedarà parcialment tapat pel Sol. L’eclipsi es produirà a una hora molt raonable, començarà a partir de les 10 del vespre i a dos quarts de 12 arribarà al seu punt màxim, i en aquest moment més de mitja Lluna quedarà amagada.

12 i 13 d’agost

LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ

Aquest any amb un gran inconvenient: una Lluna gairebé plena durant els dies en què es preveu el pic dels Perseids. Això farà que costi més veure’ls que de costum. Com sempre les restes del cometa Swift-Tuttle impactaran amb l’atmosfera sobretot al voltant del 12 i 13 d’agost, a prop de Sant Llorenç (dia 10). El fet que la Lluna plena arribi el dia 15 farà que calgui aprofitar sobretot els dies previs al pic per intentar caçar algun estel.

3 d’octubre

CONJUNCIÓ PLANETÀRIA

A principis d’octubre hi haurà una conjunció planetària múltiple força interessant just després de la posta de sol. Venus i Mercuri només es podran veure amb una molt bona visió de l’horitzó just quan el cel s’enfosqueixi, i ràpidament marxaran per l’oest. Júpiter, una Lluna força prima i Saturn seran visibles entre una i dues hores després que el sol se’n vagi. Caldrà una clara visió de l’horitzó mirant a l’oest per poder veure’ls.

11 de novembre

TRÀNSIT DE MERCURI

Aquest fenomen no es pot veure a ull nu, caldrà fer servir algun aparell, com ara un telescopi amb filtre solar homologat. Que Mercuri passi per davant del Sol és un fet poc habitual i és el fenomen menys freqüent d’entre els que podrem veure aquest any. L’11 de novembre a partir del migdia Mercuri apareixerà com un puntet o una petita ombra davant del Sol.

24 de novembre

CONJUNCIÓ DE VENUS I JÚPITER

Un altre dels moments interessants cap al final de l’any serà quan Venus i Júpiter quedin gairebé aparellats al cel. Això passarà sobretot el 24 de novembre, just quan es pongui el sol, però els dies anteriors i posteriors els dos planetes també es veuran força junts en menor mesura. Caldrà buscar-los cap a l’oest.

Més continguts de