Els balears, els que més retard acumulen en pagaments de la llar com la hipoteca o el lloguer

PALMAEl Govern de José Ramón Bauzá, que tant ha recordat durant aquests quatre anys de legislatura "l'herència rebuda", deixa els ciutadans d'aquesta Comunitat Autònoma en una situació més que difícil, almanco per a una bona part de les persones, si feim cas de l'enquesta sobre condicions de vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que s'ha fet pública aquest dimarts.

El 17,9% dels ciutadans de les Illes està en risc de pobresa o exclusió social i el 18,1% dels balears acumula retards en el pagament de les despeses relacionades amb l'habitatge principal (com ara la hipoteca o el lloguer, rebuts de gas, electricitat o la comunitat...), o compres ajornades, de manera que assoleix el percentatge més alt de tot l'Estat.

I com es calcula si algú està en risc de pobresa? Hi ha un indicador que determina el risc de pobresa o exclusió social mesurant si una persona es troba en alguna d'aquestes tres situacions: té una carència material severa, ingressos per davall del 60% de la mitjana i llars sense feina o baixa intensitat de lloc de feina (menys del 20% del potencial de treball durant l'any).

Carència material severa

Es considera que una persona té carència material severa si es veu afectada per quatre d'aquests nous problemes: no pot anar de vacances una vegada a l'any; no es pot permetre una menjada de carn o peix almenys cada dos dies; no pot tenir la temperatura adequada a casa; no pot afrontar despeses imprevistes (650 euros); té retard en el pagament de despeses de l'habitatge habitual (com la hipoteca o el lloguer, entre d'altres) o en les compres ajornades; no pot tenir cotxe; no disposa de telèfon; no té televisor o no pot tenir rentadora.

Quant als ingressos, es considera que per una llar d'un adult, el llindar de pobresa està en els 7.961 euros anuals, mentre que en una llar de dos adults i dos nins es fixa en 16.719 euros.

Lamentablement són circumstàncies amb les quals moltes persones es poden veure identificades. Concretament, segons l'estudi de l'INE, el 39,8% dels ciutadans de les Illes Balears no té capacitat per afrontar una despesa imprevista amb els seus recursos propis; el 18,1% retarda els pagaments relacionats amb el seu habitatge (la taxa més alta de l'Estat) i el 14,7% té molta dificultat per arribar a final de mes. Una altra data, també indicadora de la mala situació econòmica, revela que el 43% dels ciutadans de Balears no es pot permetre anar de vacances almanco una vegada a l'any fora de casa.

Creix la desigualtat

En el conjunt de l'Estat (Balears inclosa), la taxa de risc de pobresa augmentà el 2014 respecte de 2013. És un indicador que mesura la desigualtat en la societat, que ha crescut en els darrers anys. La taxa de 2014 situa el 22% de la població en risc de pobresa, mentre que el 2013 era del 20,4%.

Entre els menors de 16 anys, el risc ha pujat fins al 30% el 2014, el més alt dels quatre darrers anys. Entre els 16 i els 64 anys, la taxa se situa en el 23%, igualment la més alta des de 2010, i si ens centram en els majors de 65 anys, està en risc de pobresa l'11,4%. És l'únic cas en què es redueix una mica la taxa.