La carta que Podem va jugar i C's no

Només unes setmanes abans del 20-D, la carrera entre els quatre partits amb opcions de poder formar govern a Espanya anava més o manco així: mentre que el PP i el PSOE es demanaven què podia passar amb les formacions emergents i això condicionava la seva campanya i el programa, Ciutadans i Podem no només feien la cursa cadascú a la seva manera, sinó que a més no semblava que tinguessin les mateixes forces per arribar a la recta final. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, anava més inflat que un indiot abans de Nadal, i mai dit amb més propietat. En canvi, Pablo Iglesias semblava haver-se arrufat i no eren pocs els que, abans de començar la campanya electoral, asseguraven que Podem havia perdut pistonada després dels comicis autonòmics i municipals i que el 20-D s'hi reflectiria.

Començà la campanya. I Podem, segur que per influència dels seus cercles catalans, va treure la carta del dret a decidir i del respecte a les identitats pròpies. Mentrestant, Albert Rivera i tot l'equip de candidats de Ciutadans incrementaren el seu nacionalisme espanyolista, per descomptat mantingueren el vet a qualsevol consulta que pogués "rompre Espanya" i reforçaren encara més un discurs que de cada quatre paraules una és "Espanya". Aquest mateix dimecres escoltava el líder de Ciutadans fent declaracions i no m'han bastat els dits de les mans per comptar quantes vegades ha pronunciat "Espanya". Ell, vénga insistir-hi, mentre Podem, Pablo Iglesias i companyia encara avui han subratllat el discurs identitari.

Cadascú sap la carta que vol jugar, però ens està quedant clar que hi ha una carta que, ara per ara, és la guanyadora: la del respecte a les decisions dels pobles, que és a la base de tota democràcia.

   

 

Més continguts de