100 dies de coalició a Espanya: del diàleg al comandament únic en tres mesos

MadridFa temps que la nova política ha deixat enrere els 100 dies de gràcia que se solien donar als governs. L’executiu espanyol està d’aniversari: el 13 de gener, després de mesos d’incertesa, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van bastir la primera coalició des de la Segona República. Ha plogut molt des de la imatge inèdita de cinc ministres d’Unides Podem, un d’ells vicepresident, prometent la Constitució davant del rei a la Zarzuela i aplaudint-lo pocs dies després al Congrés. De la lluna de mel inicial amb Iglesias, amanida amb un paquet de mesures progressistes com l’augment del salari mínim, passant pel flirteig amb ERC a través de la taula de diàleg per a l’aprovació dels pressupostos i pels primers problemes entre socis per la llei de llibertat sexual, Sánchez ha acabat atorgant-se plens poders per fer front al coronavirus. Fa cent dies Tailàndia va informar del primer cas de covid-19 fora de la Xina. Espanya ha viscut confinada pràcticament la meitat del temps des de llavors.

Perfil progressista

La primera mesura: l’augment del salari mínim

Després de mesos d’espera amb la repetició d’eleccions, Sánchez va dissenyar un inici de legislatura farcit de bones notícies per fer front a una oposició, encapçalada per la triple dreta, que ja li va demanar la dimissió en ple debat d’investidura. L’augment del salari mínim als 950 euros i d’un 2% del sou dels funcionaris, així com la revalorització de les pensions, va donar continuïtat a mesures més ideològiques per marcar perfil com l’inici de la tramitació al Congrés, un altre cop, de la llei d’eutanàsia.

Flirteig amb ERC

Setmanes d’estira-i-arronsa per reunir la taula de diàleg

Catalunya va ser el segon plat de l’inici del mandat. Per garantir la legislatura, Sánchez necessitava sí o sí l’aval d’ERC als pressupostos. Però la divisió entre socis a Catalunya feia difícil qualsevol negociació. El 29 de gener, en una compareixença inèdita, el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar la convocatòria d’eleccions després de l’aprovació dels pressupostos i va carregar contra ERC. Amb tot, al cap d’una setmana Sánchez va acabar reunint-se amb Torra a Barcelona sense cap incident. Començava la segona operació diàleg, que va desembocar el 20 de febrer amb la primera reunió de la taula de diàleg, una víctima col·lateral més, fins ara, del coronavirus.

El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha reclamat aquest dimecres a Sánchez tornar-la a reunir no més tard del juny. Divendres, quan es va reunir per videoconferència amb el líder socialista, va evitar demanar-li. El president espanyol li ha recollit el guant però no s’ha compromès amb cap data. "No està en l’ànim del govern postergar problemes", li ha dit, comprometent-se a reprendre el diàleg "quan es donin les situacions oportunes".

Bloqueig institucional

Casado vola tots els ponts i rebutja canvis al Poder Judicial

A les portes de la reunió de la taula de diàleg, Sánchez va convidar el líder de l’oposició, Pablo Casado, amb l’objectiu de demostrar que no hi ha cap via de negociació amb els populars. Una manera d’argumentar la importància d’acostar-se a l’independentisme. La trobada va constatar el bloqueig total en la renovació dels òrgans constitucionals. Dos anys després que vencés el termini per renovar la cúpula judicial, Carlos Lesmes continua al capdavant del CGPJ, així com del Tribunal Suprem, i no s'han renovat ni el Tribunal Constitucional, ni el Tribunal de Comptes, ni RTVE.

Tempesta interna

La coalició es fractura a les portes del 8-M

Mentre el coronavirus creixia de manera alarmant al nord d’Itàlia, el govern de Sánchez vivia immers en les primeres disputes internes. La primera llei de pes que presentava Unides Podem va comportar la primera gran crisi en la coalició a les portes del 8-M. La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va forçar la màquina per presentar la llei de llibertats sexuals abans del Dia de la Dona. Sánchez va haver d’acabar intervenint per calmar la coalició, com ha hagut de seguir fent en ple estat d’alarma, ara per la renda mínima vital. Tots els avantprojectes i projectes de llei han quedat paralitzats pel coronavirus.

Plens poders

Sánchez s’assegura el control per l’estat d’alarma

La situació es va precipitar just després de la manifestació del Dia de la Dona. Els casos a Madrid es descontrolaven i començaven a sonar campanes d’aplicació de l’estat d’alarma. El govern de Sánchez va entrar en una nova fase i l'executiu que presumia de ser el més progressista de la democràcia va decidir atorgar-se plens poders per aturar la pandèmia. Sánchez va anunciar el 14 de març que el seu govern passava a ser "l’única autoritat competent" a tot l’Estat, una espècie de 155 generalitzat.

Pactes d’estat

La Moncloa obre la porta al diàleg per no capitalitzar la crisi

Cap partit al Congrés s’aventura a esbossar quin és el futur polític que li espera a Espanya després de la primera envestida de la crisi. Quatre setmanes després de la declaració de l’estat d’alarma, Sánchez va proposar la reedició dels Pactes de la Moncloa del 1977 per traçar un gran pacte de "reconstrucció social i econòmica". Quinze dies després, el gran pacte s’ha transformat en una comissió parlamentària de resultat incert. Sánchez viu un dels moments més durs dissenyant el desconfinament i mirant en l’horitzó econòmic els pitjors vaticinis: la major caiguda de l’economia des de la Guerra Civil.