L’independentisme, més dividit que mai a un mes dels comicis
Tres partits s’integren a Junts, dos fan coalició i cinc van sols
Barcelona“Si només queden dos partits, els que no pintem res som els de Donec Perficiam”. D’aquesta gràfica manera, Jordi Roset, exsecretari nacional de l’ANC que forma part d’aquest col·lectiu que buscava configurar una llista unitària de l’independentisme a les eleccions, mostrava la seva decepció pel fracàs de la segona i última cimera, que va acabar sense acord entre les forces independentistes minoritàries.
Només Força Catalunya de Santiago Espot i el Bloc Sobiranista Català han acordat anar junts el 14-F amb l’objectiu de “fer efectius els resultats del referèndum per la via unilateral”, i s’ha unit posteriorment a la coalició, que s’ha batejat sota el nom d’Unitat Primer d’Octubre, la federació catalana del Partit Nacionalista Andalús, que no va participar en les cimeres.
Les altres cinc formacions -també unilateralistes- s’han despenjat de la iniciativa i presentaran batalla en solitari -si recullen els avals- o s’integraran a JxCat. “Ara ja us entendreu vosaltres dos, volíem que fossin 8 o 10 i cada cop n’hi ha menys”, es lamentava Roset per la falta d’entesa al final de la segona reunió.
Directe 68, que és l’únic partit que no es presenta, va anunciar en aquest conclave del 9 de desembre que no s’afegia a la coalició. Així ho corrobora el seu president, David Raventós: “La cimera va organitzar-se per dividir més ERC i JxCat i també per dividir més les opcions independentistes, creant una coalicioneta al voltant d’Espot amb partits fantasma que ja estaven d’acord abans de les reunions”.
El xenòfob Front Nacionalista de Catalunya (FNC) va exposar en l’última cimera que encara no havia decidit si es presentava al Parlament, tot i que portava setmanes recollint avals. Pocs dies més tard va fer una crida “a tots els patriotes” a incorporar-se com a independents a les seves llistes i va anunciar que el president del Cercle Català de Negocis (CCN), l’independent Albert Pont, serà el seu presidenciable.
La polèmica amb Josep Costa
La polèmica desfermada per la presència del FNC en la primera reunió el 3 de desembre ha fet que bona part dels partits que hi van assistir se’n desmarquessin tot seguit, tot i que alguns com ERC i la CUP, a banda de Primàries, ja van refusar assistir-hi d’entrada. JxCat va deixar clar que el vicepresident del Parlament, Josep Costa, hi havia anat a títol individual i sense haver-ho comunicat, després que ERC i la CUP l’instessin a dimitir per compartir reunió amb el FNC.
Demòcrates, que com Costa també va remarcar que no sabia qui hi assistiria, va anunciar que ja no participaria en la segona trobada perquè el “front transversal per la via unilateral” que defensa només inclou “aquelles organitzacions que defensin els drets i llibertats de totes les persones”. Finalment, la formació d’Antoni Castellà es presentarà amb JxCat, després de segellar un pacte aquesta mateixa setmana que el 2017 havia subscrit amb ERC. L’acord entre els dos partits ha provocat que Solidaritat Catalana per la Independència (SI) també avalés en una consulta interna celebrada entre el 30 i el 31 de desembre, i amb el suport del 92,5 dels militants, adherir-se a Junts, tot i que advocava per fer-ho en solitari.
SI també va refusar la llista unitària que proposaven els exmembres de l’ANC, malgrat assistir a la primera cimera, perquè va advertir que el seu desig d’unitat “no encaixava amb totes les organitzacions presents”, en referència també al FNC. “Som contraris a tota discriminació”, va afegir. MES ha seguit el mateix camí que Demòcrates i després d’anar també amb ERC el 2017, va decidir l’últim dia de l’any unir forces amb JxCat, que s’ha convertit així en l’aixopluc de forces independentistes petites.
La unitat, una quimera
L’Assemblea de Represaliades i Activistes (ARA) també va explicar que s’aixecava de la taula convocada per Donec Perficiam perquè no podia “compartir espai amb partits que maquillen la xenofòbia i el racisme”. El 22 de desembre feia públic un acord amb el trotskista Corrent Roig per concórrer junts sota el nom de Coalició de Represaliades (CR) i amb Roger Español com a cap de llista. La unitat, un dels clams de l’independentisme, segueix sent una quimera.
