Política 05/05/2011

El PSOE perdrà Castella-la Manxa i Extremadura, segons el CIS

El PP reforça la majoria absoluta a Madrid i el País Valencià i podria recuperar-la a les Illes Balears

Joan Rusiñol/miquel Codolar
4 min

MadridL'enquesta preelectoral del CIS certifica la derrota socialista en una de les comunitats autònomes que estarà més disputada. A Castella-la Manxa el PP, encapçalat per la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, obtindria un 46,3% del vot i el PSOE de José María Barreda es quedaria amb un 45%. Això significaria 26 diputats per al PP i 25 per al PSOE. Ara la dreta en té 21 i l'esquerra, 26. Populars i socialistes han posat tota la carn a la graella per vèncer o resistir en una comunitat tradicionalment progressista i que ara, com diu l'enquesta, pot passar a mans de la dreta.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A Extremadura el PP guanyaria les eleccions, aconseguint 32 escons, si bé el PSOE podria seguir governant amb el suport d'IU segons l'enquesta preelectoral elaborada per el CIS. El PSOE obtindria 31 escons i IU passaria de cap a 2 diputats, de manera que entre ambdues formacions sumarien els 33 escons amb els quals s'aconsegueix la majoria absoluta.

Més majoria absoluta del PP a Madrid i el País Valencià

El PP reforçarà la majoria absoluta a la Comunitat de Madrid si es compleix l'enquesta electoral. El partit d'Esperanza Aguirre obtindria 75 escons, 8 més que fins ara, mentre que el PSOE en perdria 1, fins als 41, i IU en guanyaria 2, fins als 13. En relació amb les últimes eleccions, i tenint en compte l'increment de població d'aquesta autonomia, s'ha incrementat el nombre d'escons.

Al País Valencià es consolidarà la majoria absoluta del PP. El partit de Francisco Camps ampliarà la diferència amb el PSPV amb fins a 24 punts. Segons el CIS, el PP passarà de 54 a 60 escons, i n'obtindrà sis més que guanya per la caiguda del PSPV i Compromís, que no aconsegueix representació. El PSPV obtindria 33 escons, enfront dels 38 actuals, i aconseguiria el 28,8% dels vots, mentre que Esquerra Unida es quedaria amb 6 escons, dels 7 que va aconseguir el 2007 amb la seva coalició amb Compromís.

El PSOE només salva Aragó i Canàries

A Aragó PSOE i PP gairebé empaten, però el partit de Marcelino Iglesias està lleugerament per sobre i podria revalidar el resultat. En concret, el PSOE guanyaria les eleccions amb 27 escons, un més que el PP, que n'obtindria 26, segons els resultats de l'enquesta preelectoral. També obtindrien representació el PAR, amb 7 diputats, CHA, amb 4, i IU, amb 3.

Aragó, juntament amb les Canàries, són les autonomies on el PSOE guanyaria el PP. A Canàries el PSOE tornaria a guanyar, tot i que no podria governar, davant una coalició del PP i Coalició Canària (CC). Segons el CIS, el PSOE obtindria 23 escons, enfront dels 26 que va obtenir el 2007. El PP n'obtindria un o dos més que els 15 del 2007. CC en guanyaria un, que se sumarien als 19 que té actualment. Nueva Canarias podria entrar, amb un màxim de dos escons.

El PP millora els resultats a totes les autonomies

A les Illes Balears i Pitiüses el PP rebria el 47,9% dels vots i obtindria una clara majoria absoluta, amb 32 i 33 escons –la majoria se situa en 30 diputats–, entre tres i quatre més que fa quatre anys. Per la seva banda, el PSIB-PSOE es mantindria en una situació similar a la que té ara i mantindria els 22 electes del 2007 o en guanyaria un.

A Múrcia s'amplia la distància entre el PSOE i el PP, que seguiria al govern autonòmic. El PP guanyarà dos escons, fins als 31, mentre que el PSOE en perdrà dos, fins als 13. L'hegemonia del PP es reforçarà també a Ceuta i Melilla. A la primera ciutat el PP obtindria 21 escons enfront dels 2 del PSOE i els 2 més d'UDCE-PSPC, mientre que a Melilla obtindria 16 diputats, enfront dels 5 del PSOE i els 3 de la Coalició per Melilla. Només en aquesta regió UPiD aconseguirà un diputat.

El PP obtindria 50 escons a Castella i Lleó, dos més que fa quatre anys, mentre que el PSOE n'aconseguiria 33, un menys que el 2007. IU n'obtindria 1 després de dues legislatures sense representació parlamentària. A La Rioja el PSOE perdrà dos escons, fins als 12, mentre que el PP en guanyarà dos, fins als 19.

A Navarra UPN guanyaria les eleccions per majoria simple, amb 17 escons, 5 menys que els que tenia. El seguiria Nafarroa Bai, que es mantindria amb 12, i el PSN en perdria un, fins als 11. En cas que el Tribunal Constitucional decidís que Bildu es pot presentar a les eleccions, obtindria 2 escons i canviaria el repartiment de manera que UPN es quedaria amb 16 i NaBai amb 11.

A Cantàbria el PP guanyaria les eleccions amb 18 escons, un més que els que té ara, mentre que el PRC n'obtindria 13, un més, i el PSOE n'aconseguiria 8, i per tant en perdria dos.

La nova formació encapçalada per Francisco Álvarez-Cascos a Astúries obtindria 7 escons, segons les dades del CIS. Sumats als 16 que obté el PP, obtindria la majoria absoluta a Astúries amb una suma de 23 escons enfront dels 22 que obtindria un pacte entre el PSOE, que seria el partit més votat i obtindria 19 escons, i IU, que n'obtindria 3.

Abans que Zapatero anunciés que marxa

Les enquestes, però, segons ha explicat el president de CIS, es van fer abans del dia 2 d'abril, quan el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar que no optaria a la reelecció. Per alguns dirigents territorials, com Barreda, aquesta notícia ha de tenir un pes important en els resultats del 22-M. De fet ell i altres barons socialistes van pressionar molt perquè Zapatero anunciés el seu futur abans dels comicis. L'objectiu és centrar la campanya que comença aquesta mitjanit en els temes propis de cada comunitat autònoma.

stats