La Junta Electoral no fa retirar els símbols franquistes perquè "no se n'ha acreditat l'ús partidista"
Desestima el recurs del Cercle Català de Negocis que havia demanat que s'apliqués el mateix criteri que amb les estelades
MadridLa Junta Electoral Central (JEC) ha acordat arxivar la denúncia que el Cercle Català de Negocis (CCN) va presentar per demanar la retirada de la simbologia franquista dels edificis i espais públics de Catalunya. La Junta justifica la seva decisió perquè "l'entitat denunciant no ha acreditat mínimament la utilització partidista per part dels poders públics d'aquests símbols". En canvi, desestima el recurs de la mateixa entitat contra l'ordre de retirar les estelades perquè considera que representen només les aspiracions "d'una part de la societat catalana, però no de tota", i els poders públics "no poden prendre partit a les eleccions".
El recurs del Centre Català de Negocis (CCN) recordava a la Junta que els arguments que va utilitzar en primera instància per ordrenar la retirada de les estelades són exactament els mateixos que justificarien la mateixa ordre respecte a la simbologia franquista. L'entitat demanava que cancel·lés l'ordre de retirar estelades o, en cas contrari, ordenés retirar també la simbologia franquista en edificis públics, "almenys durant la campanya electoral".
La Junta Electoral Central, que aquest dimecres ja va desestimar el recurs de CiU contra l'ordre de retirada de les estelades als edificis públics amb els mateixos arguments que en aquesta ocasió, no considera que aquests criteris s'hagin d'aplicar pel que fa a les 3.647 mostres de simbologia franquista que segons el 'Cens de simbologia de Catalunya' realitzat pel Memorial Democràtic de la Generalitat es troben encara a Catalunya.
En un acord signat aquest dimecres i que s'ha donat a conèixer un dia després, la JEC argumenta –pel que fa a les estelades– que "la igualtat en el sufragi és essencial en la representació democràtica i per això la llei encomana a l'administració electoral preservar-la i prohibeix als poders públics –que estan al servei de tots els ciutadans– prendre partit a les eleccions".
En aquest sentit, afirma que les estelades "simbolitzen les aspiracions d'una part de la societat catalana, però no de tota", i les llibertats ideològica i d'expressió són drets fonamentals de les persones, però "no dels governants", i mentre que els primers estan forçats a retirar les banderes, els segons poden exercir aquests drets sense altra restricció que el respecte als drets dels altres.
En canvi, resol "arxivar la denúncia pel que fa a la sol·licitud de retirada de la simbologia franquista dels edificis i espais públics de Catalunya en la mesura que l'entitat denunciant no ha acreditat mínimament la utilització partidista per part dels poders públics d'aquests símbols".
La resolució és ferma per la via administrativa, però encara pot ser objecte de recurs contenciós administratiu davant de la sala tercera del Tribunal Suprem en el termini de dos mesos des de la seva notificació, d'acord amb el que disposa l'article 12.3.a de la llei de jurisdicció contenciosa adminstrativa.
