Les bases de l'ANC aproven fiscalitzar els programes dels partits el 14-F i l'acció del pròxim Govern
Paluzie considera "molt autonomista" pactar els pressupostos generals de l'Estat
BarcelonaEls socis de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han aprovat per àmplia majoria els deu principis d'acció política institucional i els quinze punts de posicionament que havia plantejat el secretariat nacional de cara a les eleccions previstes per al 14 de febrer, que passen per fiscalitzar les propostes electorals i l'acció del Govern que se'n derivi. La iniciativa vol examinar els programes amb què l'independentisme es presentarà als comicis i insta els partits a ser "fidels al mandat de l'1 d'Octubre i a la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017", cosa que l'entitat considera vigent. Els 25 punts s'han votat per separat i han obtingut un 91,61% de vots a favor de mitjana i una participació de 6.543 socis.
En roda de premsa, la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie, ha destacat l’aprovació d’un decàleg amb deu principis que ha de ser “una guia d’acció política i institucional per avançar cap a la independència”. El decàleg servirà també per fiscalitzar els partits polítics durant la campanya electoral.
Paluzie ha subratllat la importància que l’ANC es faci forta en una posició d’independència davant els partits quan no es posen d’acord en accions unificades. La presidenta de l’entitat ha assegurat que exigiran als partits una proposta que inclogui la via unilateral. L’entitat considera que el mandat del referèndum obliga les institucions a fer efectiva la independència, tot i que reconeix que “el 50%+1 dels vots independentistes legitimaria encara més el mandat de l’1-O”.
Paluzie ha volgut destacar l’aprovació del principi de sobirania i no cooperació, que estableix una política de bloqueig a les institucions espanyoles per “fer evident que no es pot governar contra Catalunya”. Tot i que en la consulta no es feia referència als pressupostos generals de l’Estat, Paluzie ha recordat que s'hi reclama "no col·laborar ni governar amb els partits del 155", en referència al PSOE, Cs i el PP. En aquest sentit, ha considerat "d'èpoques passades" la negociació "molt en clau autonomista" de part de l'independentisme català amb el govern espanyol a canvi d'inversions a Catalunya.
Fiscalitzar tots els programes electorals
El posicionament d’incidència política que han aprovat els socis de l’entitat inclou tres períodes. En el primer, el de campanya electoral, s’estableixen les accions que es duran a terme per assegurar que l’electorat estigui informat a l’hora de decidir el seu vot. Els membres del secretariat han recalcat que fiscalitzaran els programes electorals de totes les candidatures que es presentin a les eleccions i que promouran trobades entre tots els partits per debatre “com s’avançarà en la resolució unilateral”. També han anunciat que activaran una web en què hi haurà una comparativa entre els partits, que rebran una puntuació de l’1 al 10 segons com es comportin en relació amb els deu punts clau per fer la independència.
El full de ruta aprovat per les bases de l’entitat estableix que després de les eleccions l’Assemblea es mobilitzarà perquè el Govern que s’investeixi no sigui fruit d’acords parcials, sinó de la iniciativa d’un bloc cohesionat. Un cop constituït el Govern, l’Assemblea publicarà informes trimestrals que avaluaran les accions del Govern respecte al camí cap a la independència.
Fer un banc públic català, operar amb entitats financeres catalanes o amb bancs europeus, buscar finançament fora de l’estat espanyol i elaborar cada any pressupostos alternatius comptabilitzant l’import del dèficit fiscal són algunes de les propostes de l’Assemblea recollides al principi de sobirania fiscal i financera.
Els socis de l’ANC han donat un suport aclaparador a un dels principis del decàleg, que descriu les accions que s’han de fer en favor que el català sigui la llengua comuna del país. La pregunta que ha rebut menys suports (tot i que amb un 80,66%) ha sigut la que defensa que l'ANC no participi en més taules d'unitat estratègica, cosa que l’entitat considera “exercicis retòrics balders”.
