L'ANC assegura que companyies de consum i serveis "compromeses" han guanyat 148.000 noves altes en vuit mesos

L'entitat ha fet fires i xerrades per fomentar-les, però no s'atribueix la responsabilitat de totes

Empreses que no van participar de la "campanya de la por" de la tardor de 2017, marcada en en el sector econòmic per la fuga a altres punts de l'Estat facilitada per un decret del govern del PP, s'han beneficiat els últims vuit mesos amb 148.000 noves altes. L'ANC ha donat aquesta xifra aquest dijous en una roda de premsa per explicar la segona fase de la campanya "consum estratègic", que vol impulsar un model que s'allunyi de l'oligopoli d'empreses afins al poder polític espanyol i que fomenti el comerç de proximitat i certs valors com el cooperativisme, l'economia circular, l'ús de la llengua catalana o el respecte pel medi ambient. 

En aquests vuit mesos l'entitat independentista ha impulsat 92 fires i 115 xerrades de divulgació per acostar la iniciativa a potencials consumidors i també per aconseguir empreses proveïdores. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el coordinador de la comissió Fem República, David Fernàndez, han explicat que els 148.000 canvis de contracte han beneficiat onze empreses, sobretot del sector de l'electricitat, el gas, les assegurances i la telefonia. Amb tot, Paluzie ha indicat que no totes les que han aconseguit altes estan inscrites al registre i ha deixat clar que l'ANC no es pot atribuir tot el mèrit d'aquests canvis de contracte perquè no tots són conseqüència directa de les seves xerrades i fires. 

Els representants de l'ANC han donat aquest dijous el tret de sortida a la segona fase de la campanya, que consisteix en fer créixer el nombre de companyies registrades. No han volgut donar la xifra d'empreses ja adherides a la iniciativa, per bé que cada consumidor pot consultar al portal web les opcions en funció del seu codi postal. "No volem fer llistes", ha assegurat Paluzie, que ha volgut justificar el fet de no facilitar el nombre de companyies, tot i que es pot comprovar que n'hi ha almenys una cinquantena.

Fer lobi a les administracions públiques

Alguns dels objectius que l'ANC es planteja de cara a la segona fase és engreixar el registre d'empreses i començar a posar en contacte consumidors amb proveïdors a través del cercador de la pàgina web. "Cadascú ha de buscar en funció del seu interès", ha explicat Fernàndez, que ha detallat els diferents filtres que conté el cercador: des del sector on s'ubiquen les companyies –llum, gas, assegurances, patronal, banca, etc.– fins als seus atributs –cooperativa, responsabilitat social, web en català, etc.

L'entitat també busca en aquesta nova etapa "fer 'lobi'" a empreses i a les administracions públiques, per bé que els representants no han volgut concretar com. Paluzie ha asseverat que de cara a les eleccions municipals del 26 de maig ja van demanar a les candidatures independentistes que afavorissin el consum de proximitat. La finalitat d'aquesta campanya és "afeblir" l'estat espanyol a través de la pota econòmica com un dels camins que han de portar a la independència.

Foment i PIMEC carreguen contra la iniciativa

Els retrets no han trigat a arribar i en menys de vint-i-quatre hores la iniciativa de l'ANC ja ha rebut la negativa de PIMEC, que s'ha manifestat en contra del què considera una "mesura de boicot que pugui perjudicar i confrontar les empreses i els consumidors catalans". 

Així ho ha indicat aquest dijous a la tarda a través d'un comunicat en què també ha subratllat la necessitat de "no posar en perill" el negoci de les empreses per "qüestions estrictament polítiques". Una tesi que també ha sostingut el president de l'entitat, Josep González, que ha expressat que aquest tipus de "propostes irresponsables" són com "disparar-se un tret al peu" en un context, ha dit "d'economies interrelacionades". 

El projecte de l'ANC tampoc no ha agradat al president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que ha qualificat "d'absolutament irracional" incitar al "boicot". "Va en contra dels interessos dels catalans, dels consumidors, de les empreses catalanes i dels seus treballadors", ha considerat l'exdiputat al Congrés. "Barrejar política i consum és un plantejament totalment irracional, anacrònic i no és propi del segle XXI", ha afegit.

Més continguts de