L'ANC tria nova direcció: les claus de les eleccions al secretariat nacional

Més de 35.000 socis poden escollir aquest dissabte entre un total de 139 candidats que competeixen per les 75 places del secretariat nacional de l'ANC. El nou secretariat triarà el 16 de maig entre els seus membres el substitut de Carme Forcadell al capdavant de l'entitat. Les eleccions internes són també un test al pla de relleu avalat per la direcció sortint

Dissabte d'eleccions a l'Assemblea Nacional Catalana. Un total de  35.000 socis de l'entitat independentista estan cridats aquest dissabte a escollir el nou secretariat nacional d'entre els  139 candidats que opten a integrar la nova cúpula –formada per 75 persones, 25 de les quals representants nacionals i 50 representants territorials–, en la qual no hi haurà Carme Forcadell, que no pot tornar a optar ni al secretariat ni a la presidència per mandat estatutari. Les eleccions al secretariat serviran també per calibrar el suport de les bases al pla de relleu de consens avalat per la cúpula sortint.

Si bé per ara el  candidat a rellevar Forcadell que més consens genera entre els diferents sectors i sensibilitats ideològiques que integren la direcció nacional de l'ANC és l'exdirigent de la Crida i actual adjunt al Síndic de Greuges de Catalunya, Jordi Sànchez, seran els socis de l'entitat els que, amb el seu vot, fixaran per on s'encamina el relleu. A més de Sànchez, entre els 139 candidats hi figura també l'exdirector del Museu d'Història de Catalunya Agustí Alcoberro, que, segons ha pogut saber l'ARA, no tanca la porta a postular-se també per a un dels principals càrrecs directius si figurés entre els candidats amb més suport de les bases.

En qualsevol cas, seran els 75 integrants del nou secretariat nacional els que el dia 16 de maig escolliran d'entre els seus membres el president, vicepresident, secretari i tresorer de l'entitat. La nova direcció haurà de governar un període que s'albira intens, en què haurà de fer equilibris també per mantenir la cohesió interna, amb eleccions plebiscitàries compromeses per al 27-S i sectors sobiranistes determinats a tornar a obrir la batalla sobre la llista unitària, superada pels acords Mas-Junqueras beneïts per la mateixa ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència.

Equilibris per a una candidatura de consens

Els socis amb dret a vot podran participar de la jornada electoral en alguna de les  171 seus que hi haurà repartides pel país i que estaran obertes entre les 10 h del matí i les 14 h de la tarda. Diumenge es publicaran els resultats provisionals. En total, 56 candidats es presenten per ser elegits en l'urna nacional –se'n trien 25 així– i 83 més en representació territorial –se n'escullen 50–. La majoria de candidatures són individuals, si bé 30 dels candidats nacionals s'agrupen en un grup de treball, "Junts", que vindria a ser el més pròxim a una candidatura oficialista formada després de setmanes de converses i equilibris entre els diferents sectors que actualment conviuen en la direcció, de perfils polítics i ideològics diversos. També formen part de Junts 28 candidats territorials.

A més de Sànchez i Alcoberro, també es presenten com a integrants de Junts l'exdiputada d'ICV al Congrés Carme Garcia, els ecosocialistes sobiranistes Enric de Vilalta i Teresa Mira, l'empresari Àlex Fenoll, l'activista Joan Marc Passada, el periodista Vicenç Relats, l'activista de Súmate Gabriel Rufian, l'escriptora i traductora Liz Castro, a més dels actuals dirigents que encara poden tornar-se a presentar, com són Gemma Cots, Josep Sabaté o Meritxell Serret, i exdirigents com Jaume Terribas.

Al marge de Junts, l'únic equip –menys nombrós– que es presenta unit a escala nacional és el que conformen els ecologistes Josep Puig Boix, exregidor de l'Ajuntament de Barcelona, i Santiago Vilanova, els quals defensen un estat català i sostenible en el grup de treball "Per un Estat Ecològic". En l'àmbit territorial, però, hi ha també equips col·lectius a les territorials de Barcelona ciutat, el Barcelonès Nord i el Maresme.

A les territorials del Barcelonès Sud; del Vallès Occidental; de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf; i del Baix Ebre, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Montsià i el Matarranya s'han presentat tants candidats com places a elegir, així que la disputa serà poc rellevant en aquests quatre àmbits. Fins i tot a la territorial de la Catalunya Nord només s'hi han postulat dos candidats, malgrat que tenen tres places a escollir.