L'Audiència avala les escoltes als implicats pel cas de les ITV

Barcelona P { margin-bottom: 0.21cm; } L'Audiència de Barcelona ha avalat aquest dilluns la validesa de les intervencions telefòniques als imputats pel cas de les ITV, en el qual està encausat el diputat de CiU Oriol Pujol, en concloure que la jutge instructora les va acordar d'acord amb "dades objectives" que apuntaven a possibles delictes greus.

En diferents interlocutòries, la secció desena de l'Audiència ha desestimat els recursos que van presentar diversos dels empresaris encausats per la seva relació amb una suposada trama corrupta que pretenia arreglar el mapa d'adjudicació d'estacions d'ITV, un cas pel qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) manté imputat Oriol Pujol.

Els empresaris al·legaven davant l'Audiència la il·legalitat de les intervencions telefòniques que van ser acordades pel jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona i, en conseqüència, sol·licitaven la nul·litat de les escoltes, cosa que hauria buidat de contingut un procés en el qual les converses entre els implicats constitueixen la principal prova de càrrec.

L'Audiència de Barcelona ha abonat, no obstant això, la legalitat de les intervencions, en considerar que les escoltes es van acordar no per "meres sospites, ni valoracions anímiques", sinó amb el suport de "dades objectives" que apunten que els imputats perseguien perpetrar una activitat il·lícita, facilitada per l'accés de CiU al poder de la Generalitat després de guanyar les eleccions.

Segons l'opinió del tribunal, dels indicis que van donar peu a la intervenció de comunicacions es desprenia la intenció dels implicats de "muntar una trama" entre persones amb influència en les administracions, almenys gallega i catalana, per "manipular la contractació pública en determinats sectors i obtenir un il·lícit benefici econòmic".

La sala creu que aquests indicis apunten, com a mínim, a un possible tràfic d'influències", de manera que la intervenció telefònica és una mesura "proporcional al delicte o delictes que es poden cometre per persones concretes, per això estan realitzant actes físics, tenint contactes telefònics, celebrant reunions i tramant la famosa societat que els permetrà canalitzar la seva activitat il·lícita, activitat d'especial interès perquè afecta diners públics".

"N'hi ha prou llegint les converses transcrites i acompanyades per cadascun dels oficis policials que precedeixen la mesura acordada (...) per deduir el seu alt contingut incriminatori", afegeix el tribunal, que creu que els missatges telefònics entre els implicats són "tan rellevants" com les mateixes escoltes.

L'Audiència conclou que en aquest cas "se superen de forma àmplia els cànons constitucionals exigibles" per acordar una intervenció telefònica, atès que es fonamenta en dades objectives que podrien considerar-se indiciàries de delictes, i que la jutge va valorar degudament la "proporcionalitat, idoneïtat i necessitat de la mesura".

En el seu recurs, l'empresari Sergi Alsina –amic d'Oriol Pujol– va sol·licitar també la nul·litat de les escoltes al·legant que la intervenció dels seus telèfons responia a una maniobra "espúria i nul·la" perquè el que pretenia era accedir al secret de comunicacions del diputat, que havia estat "en el punt de mira des del primer moment". No obstant això, l'Audiència ha rebutjat aquest argument en concloure que la investigació es va iniciar per Sergi Alsina "i no és fins més tard quan apareix el nom d'Oriol Pujol".

"També apareixen els noms d'altres aforats, que després de la corresponent investigació s'ha pogut comprovar que no tenien cap relació amb els fets", afegeix la interlocutòria.