Política 20/04/2019

Abascal i Fachin, els candidats més sorollosos a Twitter

Els problemes dels espanyols que destaca el CIS no coincideixen amb els temés més tractats a la xarxa

Miquel Bernis / Santiago La Rotta
4 min
El candidat de Front Republicà, Albano Dante Fachin, en l’acte central de campanya del seu espai dijous passat.

BarcelonaEl líder de Vox, Santiago Abascal, és amb diferència el candidat a les eleccions del 28-A que més soroll genera a la xarxa social Twitter. Així ho ha pogut comprovar l’ARA després d’analitzar els últims 25 dies de piulades i mencions dels candidats amb l’eina d’anàlisi de xarxes de l’empresa Social Elephants. Les piulades del líder de Vox superen les 750.000 interaccions, una xifra que surt de la suma de likes, repiulades i respostes que han obtingut les seves piulades en aquest període de temps. El segon candidat amb més interaccions és Pablo Iglesias, amb més de 560.000. A la cua hi ha Pablo Casado, que n’ha generat unes 265.000. Imagineu-vos per un moment que cadascun d’aquests candidats fos un canal de televisió i que mesuréssim la seva audiència a partir d’aquestes interaccions. El resultat seria que Abascal hauria obtingut durant aquest mes un 36% de share, Iglesias un 22%, Pedro Sánchez un 17% i Rivera i Casado, a la cua, un 13% i un 12%, respectivament.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

D’entre els catalans, qui provoca més soroll és, amb diferència, Albano Dante Fachin, que acumula més de 470.000 interaccions, més que Sánchez, Rivera o Casado. Si fem el mateix exercici de share televisiu entre els candidats catalans, Fachin s’emporta un 45% de l’atenció a la xarxa, molt per sobre d’Inés Arrimadas, la segona amb un 20%.

Abascal i Fachin, els candidats més sorollosos a Twitter

Aquestes dades són encara més contundents si es té en compte que Abascal és el candidat amb menys comunitat de seguidors -poc més de 206.000-, ni un 10% dels que té Iglesias, que n’acumula més de 2.200.000. Segons el coordinador del màster de màrqueting digital de La Salle, Ricard Castellet, el nombre de seguidors cada cop té menys importància a Twitter, ja que si l’algoritme detecta que els continguts que publica un usuari són d’interès o generen controvèrsia ràpidament ajudarà a difondre’ls. Usuaris que no tenen més de 2.000 seguidors poden aconseguir que les seves piulades les vegin 50.000 o 100.000 persones, regularment, si l’algoritme detecta interès. Que Abascal o Fachin facin tant de soroll a les xarxes es pot deure al fet que es tracti d’actors polítics relativament emergents i, per tant, amb un accés limitat als canals tradicionals, cosa que fa que prioritzin l’estratègia a les xarxes. Així ho creu el politòleg Jordi Muñoz.

D’acord amb Castellet, el soroll que genera Abascal no és estrany si es té en compte que l’algoritme de Twitter tendeix a magnificar missatges si hi entreveu un patró viral, bé sigui amb comentaris a favor o bé en contra. Ser líder en share a Twitter pot estar relacionat amb rebre molts comentaris negatius, però segons el cofundador de Social Elephants, Alessandro Bernardi, aquí serveix la famosa frase de màrqueting: que parlin bé o malament de tu, però que en parlin.

Els continguts que veiem a les xarxes socials cada cop estan més alterats i són menys orgànics. Castellet creu que en els últims cinc anys hi ha hagut un canvi important en aquest sentit que ha fet que avui moltes de les publicacions que veiem a les xarxes siguin escollides per l’algoritme, o ens arribin via campanyes de pagament. Ara una publicació qualsevol arriba a menys gent que abans. Tots dos experts coincideixen que Twitter és la xarxa considerada més influent políticament.

Un altre tret interessant és la falta de converses que tenen els candidats amb els seus seguidors. Qui interactua més amb altres usuaris són els candidats d’esquerres: Fachin ha tingut aquests dies una mitjana de 2,6 converses per dia, i Iglesias 0,9. Pel que fa a la resta, gairebé res. Segons Muñoz, el fet que les respostes siguin públiques limita el risc que volen assumir els polítics, que saben que qualsevol lleu sortida de to pot ser magnificada a la premsa.

Els problemes reals a Twitter

Més enllà del soroll que generen els candidats, també volíem saber de quins temes es parla més a la xarxa quan es fan servir les etiquetes electorals durant aquestes setmanes, i si aquests temes coincideixen amb les preocupacions que els espanyols han manifestat com a més importants al CIS. Fent un seguiment de les etiquetes #28Ai #eleccionesgeneraless’han analitzat més de 15.000 piulades i s’han comparat amb el baròmetre mensual del CIS del mes de març per veure si els temes de conversa eren similars.

Curiosament, a la xarxa hi destaca sobretot la conversa sobre pensions, un tema que, segons l’enquesta del CIS, no és dels més preocupants per als ciutadans. També aspectes com l’economia, la corrupció i la sanitat han destacat a Twitter durant les últimes setmanes. Per contra, l’atur -que segons el baròmetre del CIS és el tema de màxima preocupació dels espanyols- té poques aparicions a la xarxa. També crida l’atenció que, si bé el líder de Vox és el que genera més soroll a la xarxa, un dels seus temes recurrents (la immigració) no és dels més populars quan es fa servir alguna de les etiquetes. Hi ha un aspecte a tenir en compte, i és que, mentre a l’enquesta del CIS les respostes estan limitades i són opcions tancades a escollir, a Twitter el diàleg és totalment obert.

L’estudi s’ha fet servir utilitzant la plataforma de Social Elephants, una start-up amb seu a Barcelona que es dedica a fer gestió i anàlisi de les xarxes socials.

stats