Abascal ja marca l’agenda allà on suma la triple dreta

MadridA Vox no li cal tenir membres als governs regionals i municipals per marcar l’agenda política, habitualment reclamant retrocessos socials. La predisposició del PP per negociar les seves demandes és absoluta i indissimulada, mentre que les negatives reiterades i aparentment enèrgiques de Ciutadans han de conviure amb la realitat que necessiten els vots de la ultradreta per governar en coalició amb el PP. I Vox n’està apujant el preu després de sentir-se traït per la promesa del PP, per ara incomplerta, que tindria regidories a l’Ajuntament de Madrid. La setmana passada van decidir trencar aquest pacte i passar a l’oposició.

Dies després van canviar d’estratègia a la comunitat. Dimecres passat, el partit, liderat a l’Assemblea regional per Rocío Monasterio, va fer públic un document en el qual exigia el compliment d’un “programa únic” conjunt amb PP i Cs que inclogués l’eliminació de 14 articles de les lleis d’igualtat, entre els quals tota l’educació sobre gènere a l’ensenyament públic. Isabel Díaz Ayuso, líder del PP a la comunitat i candidata a la presidència, es va obrir a parlar d’aquests temes, ja que veia raonable negociar amb un partit del qual necessiten els vots. Ciutadans, en canvi, s’hi va negar de manera més rotunda que mai per via del seu líder autonòmic, Ignacio Aguado. Ayuso es va mostrar més prudent amb les lleis de retallades d’immigrants sense papers que proposaven els radicals, ja que desbordaven les competències autonòmiques. Vox demanava acabar amb la sanitat universal, tenir una llista amb tots els immigrants sense papers, repatriar els menors no acompanyats i demanar als països d’origen que paguin les factures mèdiques dels immigrants sense papers.

A la regió de Múrcia va anar encara més lluny: demanava la derogació completa de la llei autonòmica d’igualtat i una “llibertat de càtedra” que permetés “mitigar els estralls de la llei de memòria històrica”. De nou es va trobar amb una negativa contundent de Cs. Si vol portar aquesta postura fins al final, Cs suma majoria amb el PSOE a Múrcia, mentre que a la Comunitat de Madrid necessitaria també la col·laboració d’Errejón i Madrid Més, que ja li han estès la mà.

Un dels primers gestos cap a Vox -obsessionat per agrupar la violència masclista dins el concepte “violència intrafamiliar” per restar-li perspectiva de gènere- va ser retirar les pancartes municipals contra els crims masclistes a la ciutat de Madrid només tres dies després que la dreta assumís el poder. Divendres, Dia Mundial de l’Orgull LGTBI, van penjar la bandera de l’arc de Sant Martí a un costat de l’edifici de l’Ajuntament en comptes de la façana principal, on s’acostumava a penjar i on van col·locar una segona bandera d’Espanya a petició de Vox. La guerra cultural de la ultradreta ja ha començat a influir en les institucions. Una altra mostra d’això va tenir lloc al municipi aragonès de Cadrete. Allà el suport de Vox al PP li val per tenir un tinent d’alcalde, Jesús García, que va fer retirar d’una plaça del poble l’estàtua dedicada al califa Abd al-Rahman III, que va ordenar construir el castell del poble al segle X.

L’Ajuntament de Còrdova, un ajuntament sense Vox, només amb PP i Cs, va començar a recuperar els noms franquistes de carrers que l’anterior ajuntament, d’IU i PSOE, havia canviat per complir la llei andalusa de memòria històrica. Per mitigar la polèmica va decidir treure els noms propis perquè només quedés el cognom dels personatges, que era el que els ciutadans associaven als carrers. Així, per exemple, el carrer José Cruz Conde passaria a dir-se només Cruz Conde. Vox ja va manifestar a la ciutat andalusa que considera la solució intermèdia “una pantomima”. Malgrat uns resultats pitjors que a les generals, Vox comença a apuntar-se una victòria després de les municipals i autonòmiques: la guerra cultural de l’extrema dreta ha entrat per la porta d’ajuntaments i governs autonòmics.