Acabar el congrés de Reus

A finals de mes farà un any que CDC va fer congrés a Reus. Oriol Pujol va ser elevat a la secretaria general -una posició que li permetia aspirar a tot-, el partit abraçava l'estat propi enterrant vells eufemismes i el suport a Mas i la direcció era total. La Diada, l'ambició posterior i la crisi ho van precipitar tot. El context post 25-N no és fàcil. Els líders de CDC van sortir del congrés dient que no descuidarien el partit i que calia motivar-lo i tensionar-lo per al pacte fiscal primer i per a l'Ítaca de l'estat propi després. Ara tenen un partit trist, que no sabia que un repte tan gran -el "terreny desconegut" de Mas- obligava a excel·lir i faria aparèixer enemics potents. CDC ha de fer els deures amb valentia i refermar el rumb. Tot plegat assumint que té dos socis, un de federació (Unió) i l'altre de governabilitat (ERC), ambivalents. I, ves qui ho havia de dir!, els darrers són els que ho posen fàcil. Potser perquè, al capdavall, Junqueras comparteix la meta que explica el Mas de l'últim any. I Duran no.