L'Estat controlarà però no podrà frenar l'acció exterior de les comunitats autònomes

MadridLa Comissió de subsecretaris de l'Estat, després de mesos de debat entre els diferents ministeris, ha donat aquest dimarts el seu vistiplau a la llei d'acció exterior, que busca ordenar i coordinar l'activitat de totes les administracions a l'estranger, segons han informat a Efe fonts diplomàtiques. El primer esborrany de la norma va ser redactat al juny de l'any passat i hi ha hagut fins a 34 documents de feina abans de comptar amb el text de l'avantprojecte, que previsiblement arribarà a la taula del Consell de Ministres la setmana que ve i serà remès a les Corts abans de l'estiu. L'objectiu de la llei és "posar ordre, que no controlar", tota l'acció exterior, de manera que segueixi els principis i l'estratègia que fixi el govern espanyol.

Un dels punts que podria resultar més conflictiu, la possibilitat que l'Estat pogués impedir a una comunitat autònoma obrir una oficia de representació a l'exterior si incompleix els objectius de dèficit, no apareix finalment en el text, per respecte a les competències autonòmiques. Això no obstant, els governs autonòmics sí que estaran obligats a informar Exteriors dels seus plans d'obrir aquestes oficines i també dels viatges i activitats que vulguin realitzar a l'estranger, i rebran un informe amb el parer del ministeri, encara que no tingui caràcter vinculant.

Segons apunten les fonts, s'ha intentat recollir les aportacions de tots els departaments ministerials i dels col·lectius afectats a l'hora de buscar també la màxima coordinació entre els agents de l'administració general de l'Estat que participen en l'acció exterior, des dels diplomàtics als militars o els tècnics comercials. En sis mesos es farà un mapa de tots els recursos i s'avaluarà si és necessari un redisseny.

L'ambaixador, segons les fonts consultades, coordinarà la feina i serà el cap superior jeràrquic a l'estranger, però el personal dependrà pressupostàriament i funcionalment del ministeri que l'hagi nomenat, de manera que es mantindran les diferències salarials i de categoria entre els diferents departaments amb personal a l'estranger.

Al voltant de tres-cents diplomàtics van enviar la setmana passada una carta al ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, lamentant que no s'homologuessin les condicions de treball dels funcionaris a l'exterior (el cap d'una oficina comercial pot cobrar més que l'ambaixador) i també que el ministeri pugui perdre poder a l'hora de crear places a l'estranger. Segons les fonts consultades, no és aquest el cas, perquè Exteriors no és ara tampoc autònom i quan proposa crear una plaça, aquesta ha de ser aprovada pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Amb la nova llei, aquesta decisió final recaurà en el Consell Executiu de Política Exterior, en què participen tots els ministeris que treballen a l'estranger, cosa que, segons l'opinió d'aquestes fonts, fins i tot podria incrementar la transparència del procés.

Prioritat per a ambaixadors de carrera diplomàtica

Al costat d'aquesta qüestió, l'avantprojecte recull també que els ambaixadors es nomenaran "preferentment" entre membres de la carrera diplomàtica, sense perjudici de la llibertat que té el govern estatal d'elegir la persona que consideri més oportuna. Que es reflecteixi a la llei aquesta preferència pels diplomàtics, segons les fonts, suposa un reconeixement a la carrera, encara que no es pugui tancar la porta als denominats "ambaixadors polítics". L'únic ambaixador que actualment no pertany a la carrera diplomàtica és Federico Trillo, destinat a Londres.

Previsiblement el text arribarà al Consell de Ministres l'1 de març, després de la qual cosa s'obrirà un tràmit d'audiència i se sol·licitaran els informes preceptius a organismes com el Consell d'Estat.