Colau, la frontissa d'una confluència electoral que grinyola

En Comú Podem presenta aquest dilluns una candidatura en la qual l'alcaldessa porta la batuta

"Si no fos per l’entrada de Barcelona en Comú al tauler de joc del 20-D, la relació entre ICV i Podem ja s’hauria trencat. La plataforma de Colau fa de frontissa". Aquesta frase pronunciada per un membre de la cúpula ecosocialista il·lustra en quin context entre bastidors s'ha gestat la candidatura En Comú Podem, que aquest dilluns es presentarà oficialment als Cinemes Girona de Barcelona de la mà de l'alcaldessa Ada Colau. En la seva projecció i la seva capacitat d'influència s'explica per què una candidatura que s'havia de dir Podem-ICV-EUiA ha optat finalment per un nom que dóna més visibilitat a la plataforma que lidera –a les paperetes, però, també s'inclourà Podem En Comú per facilitar la identificació del vot– i perquè Podem ha hagut de conformar-se que el seu principal lloc a la llista sigui el número cinc.

Comptar amb un equip  de la seva més estricta confiança i impulsar un projecte d'obediència catalana. Aquestes són les dues condicions que tenia Colau per implicar-se en la campanya del 20-D després d'haver-se inhibit de la del 27-S, on els resultats van ser pèssims per a una confluència d'esquerres en la qual el candidat, Lluís Rabell, va quedar eclipsat per la omnipresència de Pablo Iglesias. L'alcaldessa de Barcelona no ha volgut que això torni a passar i per això ha buscat que la candidatura no estigui supeditada a cap sigla, per més que estigui en joc la Moncloa, sinó que mantingui una relació de tu a tu amb Podem.

Una llista "de confiança"

En ple desconcert per la greu estocada que els resultats de les eleccions catalanes van suposar per la coalició, el pas endavant de Colau va ser una bombolla d'oxigen. Ni Podem ni ICV van veure's en condicions de tancar-li la porta en un moment en què l'acord flaquejava. De fet, els dos partits van acusar la seva absència durant la campanya de les catalanes. Això ha implicat, però, donar-li certa carta blanca a l'hora de confeccionar la llista, que no ha estat exempta de polèmica per a totes les formacions que finalment en formen part.

Colau ha situat al capdavant de la candidatura un tàndem del seu cercle més estret: el fins ara comissionat de la memòria històrica a l'Ajuntament, Xavier Domènech, de cap de llista, i l’exdirectora de la revista 'Cafèambllet' i activista Marta Sibina de número dos. Malgrat que en l'imaginari de Barcelona en Comú el número tres havia de quedar reservat per a l'ecosocialista David Cid, finalment serà per al secretari general d'ICV, Josep Vendrell, que era el número deu de la llista de Catalunya Sí que es Pot i es va quedar a les portes d'entrar al Parlament. Va ser l'únic candidat que va concórrer a les primàries en un moment en què un insòlit 62% del partit avala la confluència, quan abans aquest suport era molt més majoritari. De fet, serà un cop passat el 20-D quan els ecosocialistes, que han acabat diluint les seves sigles, faran balanç de si la suma ha pagat la pena. El quart lloc de la llista queda per a Lucía Martín, fundadora de la PAH, i no és fins al cinquè graó que Podem té el que considera el seu candidat: Raimundo Viejo, que ja ha deixat l'acte de regidor a Barcelona. Una quarta part de la direcció de Podem a Catalunya va dimitir després dels resultats del 27-S, entre els quals, Gemma Ubasart, ja ex secretària general, amb la qual cosa la formació està en una situació de provisionalitat que haurà de resoldre després dels comicis.

Penjant d'un fil

La coalició va aconseguir retenir 'in extremis' EUiA i li va cedir el lloc número 7 per Barcelona, que serà per a l’exdiputat Joan Mena, i el cap de llista per Tarragona per a l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso. Això sí, l'acord passa perquè Mena, si aconsegueix entrar, cedeixi el càrrec al cap d'un any i mig a qui ocupi el lloc següent a la llista. L'entesa no ha estat fàcil, sobretot tenint en compte que la confluència porta el nom de Podem i que  Colau donarà suport a Iglesias en alguns dels grans mítings que farà durant la campanya a l'estat espanyol, mentre que el líder d'IU, Alberto Garzón, vindrà a Catalunya a donar suport a la candidatura catalana. I és que l'alcaldessa vol fer costat al líder de Podem de la mateixa manera que ho va fer ell en les eleccions municipals.

Suport, sí, però també contribuir a reforçar la defensa del referèndum sobre el futur de Catalunya arreu d'Espanya. I és que Podem, i també IU, s'han fixat el difícil repte de reivindicar a tot Espanya la celebració d'una consulta no vinculant jurídicament però sí políticament –Iglesias s'ha compromès a respectar el resultat que en surti i trobar-li un encaix jurídic– durant el 2016 i encarar després una reforma de la Constitució amb o sense Catalunya. La cursa electoral, si hem de jutjar per la complexitat del missatge i dels sondejos, no serà fàcil. Prou ho sap el cap de campanya i número dos d'Iglesias, Íñigo Errejón, que sap que toca posar tota la carn a la graella encara que això signifiqui, almenys a nivell català, cedir la batuta a Colau.