ENTREVISTA

Adam Majó: “La repressió vulnera quasi tots els drets civils i polítics”

Entrevista al director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics

Adam Majó dirigeix l’Oficina de Drets Civils i Polítics del Govern, fundada l’1 d’octubre d’aquest any.

Quin objectiu té l’oficina?

La intenció política és agafar la bandera dels drets civils i polítics des del Govern i el projecte republicà. Bàsicament, tenim cinc funcions concretes: supervisar i fiscalitzar les actuacions de l’administració; rebre queixes i demandes de la ciutadania; assessorar i posar en contacte persones amb drets vulnerats amb entitats que ho tractin; fer de pont entre el Govern i el teixit associatiu, i elaborar informes i memòries per elevar-los a l’opinió pública, organismes i institucions.

Parla del projecte republicà. ¿Un no independentista pot sentir-se representat per l’oficina?

Per descomptat. A més, la vulneració d’aquests drets s’ha incrementat des de l’octubre del 2017, però no ve d’ara. La llei mordassa fa 10 anys que existeix, un 15% de la població té vulneracions en el dret de vot... Tractarem temes que no tinguin res a veure amb el conflicte polític. El que proposaria a algú que cregui que no pot acudir a l’oficina perquè no és independentista és que ens posi a prova i vingui.

Què fan amb les queixes dels ciutadans? Es recopilen, s’investiguen?

Es recopilen i s’aconsella. No tenim capacitat per personar-nos directament a les denúncies, però tenim un equip de juristes molt potent i aconsellem, assessorem i escoltem. També som proactius. L’oficina és poc coneguda, però quan sabem que ha passat alguna cosa hi treballem.

Ja han rebut denúncies?

N’hem rebut moltes, però és veritat que hi ha un cert desconeixement. La gent s’ha dirigit a nosaltres per temes de salut, o d’hipoteques. I la gent que se sol dirigir a l’oficina són les persones a qui menys falta els fa. Tenen xarxa, capacitat de denunciar i d’anar a la premsa. En canvi, la gent que més la necessita no ens coneix, però hi estem treballant a través dels ajuntaments.

¿La seva feina no es trepitja amb el Síndic de Greuges?

No, i, de fet, la nostra distribució de rols és molt habitual. És una oficina especialitzada com ho és la de consum, la de drets lingüístics... I hi ha dues diferències importants: nosaltres som de primera instància, i el Síndic d’última; i en segon terme nosaltres estem lligats al Govern i no al Parlament, tenim més marge polític. Ens podem mullar més.

Hi tindrà interlocució, però?

Sí, i alguns dels casos els acabarem derivant. La feina que ells fan també ens serveix de base.

Parlem de casos pràctics. Quins drets s’estan vulnerant des de l’1-O per la repressió?

Gairebé s’han vulnerat tots. El dret a la llibertat d’expressió: es van prohibir actes, confiscar materials, tancar webs.... El de manifestació: els Jordis són a la presó per una manifestació. En el fons, el de reunió, perquè l’1-O a les escoles estàvem reunits pacíficament. Quan als escrits d’acusació se subratlla que algunes persones formen part de determinades entitats es vulnera el dret a associació. I el dret a un judici just: les irregularitats al judici són prou conegudes. El dret a l’autodeterminació és l’article 1 del pacte de drets civils i polítics. I el dret a participació política es va vulnerar al no permetre’ns el referèndum.

Però en aquests casos no tenen marge d’actuació.

Dels presos i exiliats poca cosa en farem. A nosaltres ens interessa més fer costat a persones anònimes que pateixen vulneracions. L’oficina és petita i els drets civils i polítics són un camp molt ampli. El que farem és actuar en els àmbits en què ningú actua.

Què li diria a algú que creu que els llaços grocs en institucions públiques vulneren el seu dret a la neutralitat a l’espai públic?

La neutralitat no és l’absència de posicionaments polítics. L’espai públic no és neutral, el que hem de fer és permetre que sigui de tots i que tothom s’hi pugui expressar. Un espai públic asèptic és impossible i no el volem.

¿Per la posada i retirada de llaços han rebut moltes queixes?

De gent que es queixa perquè hi ha llaços n’hem rebut algunes, i moltes de gent a qui li han arrencat llaços, o persones que han vist grups organizats que ho feien de manera intimidatòria o agressiva, amb enfrontaments físics. Moltes vegades són casos de violència de baixa intensitat, però sumant-los el fenomen ens preocupa. Aconsellem a tothom que ho denunciï. Tenim un problema amb l’activitat de grups més o menys afins a l’extrema dreta.

L’oposició lamenta que la màxima vulneració de drets polítics són els plens del setembre del 2017. ¿Es van vulnerar els seus drets?

Crec que no es van fer les coses de la millor manera possible, però era l’única. Havia de prevaldre el dret a l’autodeterminació perquè ho recollia la majoria parlamentària. L’única manera va ser aquella, que no ens va agradar a ningú.

¿La ultradreta té dret a manifestar-se?

Hem de diferenciar entre ultradreta i extrema dreta. La ultradreta és explícitament violenta, i no ha de poder expressar-se al carrer. L’extrema dreta sí. Vox té dret a manifestar-se.

I els que la rebutgen tenen dret a manifestar-ho, també, com va passar a Terrassa i Girona?

Per descomptat. I els Mossos tenen l’obligació de garantir tots els drets i evitar que hi hagi enfrontaments entre uns i altres. No solucionarem el problema de la ultradreta restrigint el dret a la manifestació o prohibint-lo, o prohibint partits. Si creiem en la llibertat d’expressió hi hem de creure sobretot per als que pensen molt diferent de nosaltres.

En tot cas, l’auge de l’extrema dreta és una amenaça per als drets civils i polítics.

Per descomptat. A nivell europeu i de país.

I com s’hi lluita?

Bàsicament parlant clar i oferint alternatives millors i creïbles. S’ha de tombar amb les idees, i quan es torna ultra, amb violència, plantant-hi cara.

Més continguts de