LA TRANSICIÓ PERD UN REFERENT
Política 19/09/2012

Adéu a un defensor de la concòrdia

Un dels principals artífexs de la Transició, Santiago Carrillo, va morir ahir als 97 anys. L'històric dirigent del PCE va ser una veu important de l'esquerra fins a l'últim any de la seva vida.

Dani Sánchez Ugart
3 min
ACTIU FINS AL FINAL El dirigent comunista Santiago Carrillo va morir ahir als 97 anys, sense haver abandonat mai la vida pública.

BARCELONA."El país quedarà fet miques després de la cura de cavall que està aplicant el PP", va dir Santiago Carrillo, mort ahir als 97 anys, fa només unes setmanes en la seva última aparició als mitjans de comunicació. Va ser el 13 de juliol, després d'un consell de ministres farcit de retallades. La frase resumeix l'esperit de lluita que qui va ser referència del comunisme espanyol i un dels artífexs de la Transició va mantenir gairebé fins a l'últim dia de la seva vida, malgrat les set hospitalitzacions que va patir des de la seva retirada de la política activa, el 1991.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La mort li va arribar mentre feia la migdiada a casa seva, a Madrid, a les cinc de la tarda. Va marxar "sense adonar-se'n", segons la família, tot i que la seva salut havia empitjorat des de l'últim ingrés a l'hospital, el 17 de juliol, per un problema de reg sanguini que el va tenir cinc dies hospitalitzat. Però fins a l'últim moment va estar "lúcid" i "parlant d'actualitat", van dir els seus fills José i Santiago. Va comentar amb ells la dimissió de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, i la manifestació contra les retallades de dissabte, van afegir.

I és que Carrillo es definia a si mateix com a "jubilat de militància, però no del món de la política". I exercia com a tal. Col·laborador regular del programa La ventana , de la Cadena SER, no va perdre mai el fil de l'actualitat ni cap oportunitat per denunciar que les mesures d'austeritat de Rajoy anuncien "bastants anys de misèria".

Nascut a Gijón el 1915, Carrillo havia vist morir la majoria dels seus companys de lluita. De fet, els seus últims articles a la premsa, al diari El País , van ser dos obituaris. De camarades: la brigadista internacional Lise London, que va morir el 31 de març, i el resistent antifeixista José Sandoval, mort al febrer.

Ovació del Congrés

Avui el que va ser secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE) del 1960 al 1982 "es riuria dels seus obituaris", segons les paraules d'ahir de Joan Manuel Serrat. I ho faria amb la "cigarreta a la boca".

La del cantautor va ser una de les desenes de reaccions que es van succeir després de l'anunci de la mort de Carrillo. D'esquerra a dreta, els diputats del Congrés van aplaudir un "referent per a la política espanyola", segons el va definir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. I "una persona fonamental per a la Transició", va dir el rei espanyol, Joan Carles I, després de visitar el domicili familiar.

Els partits catalans també van tenir un record especial per a Carrillo, que va defensar el 2010 que "sense una Catalunya lliure és impossible una Espanya lliure", quan presentava a Barcelona el seu últim llibre, La difícil reconciliación de los españoles , el 2011. El diputat d'ERC Joan Tardà va dir que era "un amic de Catalunya" i que és bo recordar-ho en un moment de "catalanofòbia rampant". En canvi, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va considerar que en la biografia de Carrillo hi "pesa el seu passat" anterior al franquisme, tot i que va fer una "transcendent aportació" a la Transició a la democràcia.

L'última aparició en públic de Carrillo, a part de les intervencions a la SER, va ser al març, en un homenatge al militant comunista Domingo Malagón. Abans n'hi va haver d'altres: en l'homenatge a Jordi Solé Tura, el 2010, i en els enterraments del militant del PCE Enrique Curiel i del dirigent de CCOO Marcelino Camacho. Avui és l'auditori que porta el nom del sindicalista -on s'instal·larà la capella ardent- el que dirà adéu a Carrillo. Ell ja ho ha fet als seus companys de lluita, als quals ha deixat com a record el seu penúltim llibre, Los viejos camaradas (2010).

stats