Així es va gestar la llei de referèndum, la cobertura jurídica de l’1-O
El text va estar sotmès a revisió fins la nit abans de la presentació
BarcelonaFins dimarts passat la cobertura jurídica del referèndum de l’1 d’octubre estava tancada amb pany i forrellat. I, de fet, la part que regula la desconnexió, seguirà sense revelar-se fins a finals de juliol. Tot i que fa mesos que Junts pel Sí i la CUP treballen en la cobertura jurídica de l’1-O, la llei del referèndum és producte d’un gir en l’estratègia de Junts pel Sí a l’últim moment, ja que sempre s’havia treballat en el marc d’una llei de transitorietat jurídica que regulés el referèndum i, alhora, el pas de la legalitat espanyola a la catalana. El canvi, segons fonts coneixedores de la negociació, ha sigut propiciat per múltiples factors: la necessitat de centrar el xoc amb l’Estat en el fet de poder votar; esvair dubtes sobre la legitimitat d’aprovar la llei de desconnexió abans del referèndum; acostar-se als comuns, o la possibilitat de ser acusats de delictes més gruixuts que els de desobediència -com el de la sedició- en aquest moment del Procés per exposar una llei que declara de facto la independència.
Un cop es va prendre, a mitjans de juny, la decisió de separar els dos instruments, es van intensificar les trobades entre els membres de la ponència -Lluís Corominas, Jordi Orobitg i Benet Salellas, Jordi Turull i Marta Rovira-, per arrodonir la norma sota el coneixement del president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras. Van comptar amb l’assessorament de juristes en qüestions concretes de la norma. JxSí i la CUP havien de convertir el que havia sigut només un capítol de la llei de transitorietat en una llei pròpia sobre l’autodeterminació. Una de les claus del nou relat es plasma en el preàmbul de la llei del referèndum, pilotat bàsicament per Rovira: s’intenta fer caure en una contradicció l’ordenament jurídic espanyol, ja que s’emmarca l’1-O en tractats que recullen el dret a l’autodeterminació, com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Fonts expertes consultades asseguren que aquestes referències impliquen un canvi de tarannà del Procés. El discurs del sobiranisme ha passat de reclamar el dret a decidir -basant-se en una interpretació àmplia del principi democràtic dins la Constitució- al reclam del dret a l’autodeterminació, recollit en tractats internacionals. Un salt a la via unilateral que es presenta com a conseqüència de les múltiples “frustracions” amb la Moncloa.
Calendari de la desconnexió
La llei del referèndum va estar sotmesa a canvis fins a última hora. Les reunions de dilluns -el dia abans de l’exposició a la cambra- van acabar entrada la nit. Continuava obert el calendari sobre l’aprovació de la llei de transitorietat -quan es produeix el registre a la cambra, quan s’aprova i quan entra en vigor- i per tenir més marge de temps els màxims dirigents de Junts pel Sí -Puigdemont i Junqueras- van decidir treure les referències sobre aquesta norma a la llei del referèndum. Inicialment, en l’article 4, on es determinen les conseqüències del resultat del referèndum, també s’incloïa el calendari per aprovar la llei de transitorietat jurídica. El PDECat és partidari d’explicar la norma però no tramitar-la fins després del referèndum, mentre que ERC i la CUP pressionen perquè es faci abans de l’1-O.
Fins ara el pla era aprovar la llei de desconnexió abans del referèndum i que entrés en vigor en dos temps: primer, la part necessària per poder dur a terme la consulta i, segon, la resta d’elements, per poder aplicar el resultat en cas que sortís una majoria a favor de la independència. “L’opció de separar-ho sempre ha estat sobre la taula”, assegura un dels coneixedors de la negociació, tot i que admet que només la CUP havia defensat aquesta fórmula. El canvi es va propiciar quan membres del PDECat van començar a veure amb bons ulls aquesta opció, sobretot en el si de la ponència i al partit.
La llei de transitorietat es va incloure al programa electoral de JxSí com un dels seus pilars, després dels estudis del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Aquest òrgan assessor va desenvolupar la idea d’elaborar una Constitució provisional que fixés el sistema jurídic vigent entre l’eventual proclamació d’independència i l’aprovació d’una Constitució catalana en cas de victòria el 27-S. Segons les fonts coneixedores del text actual, la llei de transitorietat pren de guia aquests estudis però els partits han començat des de zero a redactar-la. El contingut està acabat, només queda decidir quan l’ensenyen i si es registra a la cambra abans de l’1-O. Tot dependrà de com vagi responent l’Estat als passos de la majoria independentista.
