CRÒNICA

Al PP se’n diu igualtat real i no feminisme

Vist el poder de convocatòria, ara resulta que els del PP se’ns han fet feministes, però a ca l’Albiol no ho diuen així

Vist el poder de convocatòria, ara resulta que els del PP se’ns han fet feministes, però a ca l’Albiol no ho diuen així. Ells parlen de la igualtat real i, per explicar-ho, ahir van fer venir tota una ministra al Centre Cívic Vil·la Florida. Dolors Montserrat va celebrar que vivim el període de la història d’Espanya en què més dones hi ha treballant (es va descuidar de les dones que han treballat sempre sense constar enlloc, però vaja). També va esmentar que és ara quan més discapacitats hi ha al món laboral (no ho vaig entendre: ¿la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat té els conceptes dones i discapacitats a la mateixa carpeta? I és que tanta cosa atabala qualsevol!).

Feia calor i em vaig acabar quedant amb samarreta de tirants, mentre el senyor del costat m’envejava amb la seva americana blau marí. Ser home i de dretes és duríssim, sobretot a la Bonanova, on no arriba la brisa marina. Montserrat a la seva, explicant que gràcies al teletreball que implementa el PP hi ha més possibilitats de conciliar la vida privada amb la vida laboral, com si els pobres enginyers de telecomunicacions no fessin la seva feina, governés qui governés.

Dolors Montserrat, com la CUP

Sort que els del Mobile World Congress ja han marxat, perquè si no la ministra rebria per oportunista, però ella, embalada: “Nosaltres defensem les dones rurals. Les volem empoderar i volem donar-los independència”. I jo, esclar, per un moment vaig témer que m’havia equivocat d’acte, de ministra i de país. Si parlava com les de la CUP! I el senyor de l’americana blava es removia i Montserrat vinga, som-hi:“Les primeres grans alcaldesses de l’Estat eren del PP”. Colau, Carmena, què ens està passant?!

Va ser l’Albiol qui em va treure de l’estupor amb un dard al diputat d’ERC, Lluís Salvadó, de qui s’ha filtrat una ficada de pota descomunal quan va dir en una conversa troglodita que es podria triar la consellera d’Educació segons la mida dels pits. “Els qui tant ens critiquen a nosaltres, haurien de cessar-lo”, va dir el president del PP a Catalunya passant per alt que la CUP i els joves d’ERC ja demanen el cap del número 3 d’Esquerra.

Aplaudint Albiol

I per poc que no l’aplaudeixo, tota eufòrica, amb el senyor de l’americana blava: ell, per carregar-se Esquerra; jo, per atacar el masclisme transversal. Sort que això de la igualtat real no donava per a més. Si més no, Albiol s’ho va bandejar ràpid per passar als temes clàssics: en contra de la falta de govern, dels indepes, del llacet groc... Va ser un alleujament, perquè amb els primers segons de defensa de la igualtat (real) per poc no acabo pepera i del bracet d’un senyor amb americana, gairebé sense adonar-me’n, un matí primaveral, post 8 de març.

Més continguts de