Albiol deixa l’escó sense haver pogut guanyar la batalla a Cs

BarcelonaNomenat d’urgència el 2015 candidat del PP en substitució d’Alícia Sánchez-Camacho, Xavier García Albiol estava cridat a ser l’antídot contra la sagnia de vots cap a Ciutadans que vaticinaven les enquestes. La realitat, però, va ser ben diferent i l’exalcalde de Badalona no va aconseguir taponar la fuga de votants. Tant és així que des de llavors Albiol ha vist com el PP iniciava una caiguda lliure que va culminar el 21-D, quan el partit es va quedar amb quatre diputats. Un any després Albiol ja no és president del PP a Catalunya i també ha renunciat a l’escó del Parlament.

Aquest no serà, a més, l’únic canvi en el subgrup parlamentari dels populars, ja que molt probablement també Andrea Levy abandonarà el Parlament si es confirma el seu salt com a número dos del candidat dels populars a l’alcaldia de Madrid, José Luis Martínez-Almeida. Així, el tàndem que va liderar la llista dels populars el 2015 i el 2017 deixaria un hemicicle on ha vist com Ciutadans els guanyava la batalla i aglutinava tot el vot contrari a la independència. Tot i l’agressivitat en el to dels discursos d’Albiol contra els partidaris d’una República Catalana i l’ofensiva de l’anterior executiu de Mariano Rajoy –amb qui Levy estava ben connectada– per penalitzar l’1-O, el partit taronja va ser qui va rendibilitzar aquesta estratègia per combatre l’independentisme, fins al punt de convertir-se en la força més votada i enviar el PP a l’últim lloc de la cambra catalana.

La renúncia d’Albiol d’ahir al matí és un tràmit que l’exalcalde de Badalona tenia previst fer des del novembre però que finalment va posposar fins al 2019. Albiol –que després de la desfeta electoral del 21-D ja va presentar la dimissió a Mariano Rajoy, que la va aturar– havia explicat que, un cop el congrés extraordinari del partit hagués triat un nou president, ell renunciaria a ser diputat.

Ara el dirigent popular deixa l’escó per dedicar-se al 100% a la campanya per recuperar l’alcaldia de Badalona, que va perdre fa quatre anys. Un objectiu que perseguia des de feia temps. Al seu lloc hi entrarà Esperanza García, que ja havia sigut diputada durant l’anterior legislatura després que Albiol decidís apostar per ella per renovar les cares visibles del partit al Parlament. Ara, però, hi ha veus a la formació que qüestionen la seva implicació en el partit.

El tàndem Fernández-Serrano

El congrés del novembre va servir per elegir Alejandro Fernández com a nou president del PP, el responsable de reflotar un partit que està en les seves hores més baixes. La sintonia amb el líder dels populars a l’Estat, Pablo Casado, és màxima. De fet, l’elecció de Casado va aplanar-li el camí per presentar-se a rellevar Albiol. Alejandro Fernández vol traslladar el gir a la dreta que el líder popular pretén fer a l’Estat i rearmar ideològicament el partit per fer front a l’auge de Cs i, ara també, de Vox. El primer repte que tindran els conservadors seran les eleccions municipals, però també la reestructuració del subgrup parlamentari. A partir de la setmana que ve, Esperanza García tornarà al Parlament per substituir Albiol, però de cara als pròxims mesos s’hi podria incorporar el secretari general del PP a Catalunya, Dani Serrano.

L’actual regidor de Cornellà de Llobregat substituirà Levy si finalment deixa l’acta de diputada per ser la número dos de la llista del PP a l’Ajuntament de Madrid. De fet, Serrano ja va renunciar a ser l’alcaldable dels populars a Cornellà de Llobregat per centrar-se en les tasques organitzatives del partit, però fonts de la formació consideren que podria compaginar aquesta feina amb l’escó a la cambra catalana. L’opció que a hores d’ara és més probable, segons fonts consultades per l’ARA, és que Levy deixi l’escó després de les eleccions municipals, tot i que admeten que és estrany que continuï sent diputada mentre fa campanya electoral a Madrid.

Si finalment Serrano acaba entrant a la cambra catalana, el partit hi portarà el tàndem que lidera el partit i que l’ha de fer ressuscitar, també al Parlament, per intentar contrarestar l’auge de Ciutadans.