Els ajuntaments que col·laboraran en el referèndum

Molts alcaldes cediran locals i d'altres, com Colau, acorden amb la Generalitat obrir seus del Govern

[ Si visualitzes aquest contingut des d'una aplicació mòbil, fes clic aquí per veure el mapa: de blau, els partidaris de l'1-O; de vermell, els que no cediran locals; de taronja, els que facilitaran la votació sense cedir locals municipals o bé han demanat més temps a la Generalitat per respondre]

La carta que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, van enviar  als alcaldes dels 948 municipis catalans per avisar-los que han de cedir els locals que normalment són punts de votació perquè també ho siguin l'1 d'octubre ha obligat els ajuntaments a posicionar-se sense ambigüitats pel que fa al referèndum d'independència. 

Els alcaldes que cediran locals

De seguida hi va haver un degoteig constant d'ajuntaments que van signar decrets per donar suport al referèndum de l'1-O o bé van respondre afirmativament a la carta que havien rebut del Govern. Els batlles que han signat decrets d'alcaldia són del PDECat, ERC, la CUP i Demòcrates, i n'estan informant a través dels seus comptes de Twitter i el 'hashtag' #josigno. Segons el Govern, ja són 712 els municipis que han manifestat públicament que donen suport al referèndum, i la fiscalia ja els ha citat com a investigats sota amenaça de detenció. A més, hi ha 40.000 persones que s'han inscrit en el registre de voluntaris per col·laborar en l'1-O. 

Entre els alcaldes que ja han signat hi ha l'alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa; l'alcalde d' Igualada, Marc Castells; l'alcalde de l' Ametlla de Mar, Jordi Gaseni; l'alcalde d' Argentona, Eudald Calvo; l'alcalde de Capellades, Aleix Auber, i el de Port de la Selva, Josep Maria Cervera. Girona s'ha convertit en la primera capital de província que ha signat el decret a favor de l'1-O. Sabadell (Maties Serracant) i Badalona (Dolors Sabater), dues de les principals ciutats del país, també ho han fet. I també els de Manresa, Torrefarrera, Alpens, Sallent, Sant Quirze de Besora, Salt, Figueres, Cervera, Mollerussa, Arenys de Munt, Vilanova, Tortosa, Deltebre i Vic

Els alcaldes que ja han dit que no cediran locals

En canvi, els alcaldes del PSC i del PP no cediran els locals municipals. Fins ara n'hi ha 41 que han dit que no obriran. L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha respost per carta que les suspensions del TC deixen "sense fonament i objecte" el requeriment de locals municipals per acollir la celebració del referèndum. Tampoc ho faran Gimenells, l'Hospitalet de Llobregat, Blanes i Rubí, Gavà, Viladecans i altres grans poblacions del Baix Llobregat i la corona metropolitana.

L'Hospitalet, Santa Coloma i Mataró: alcaldes del PSC comencen a posicionar-se contra l'1-O

El cas de Mataró és especial. El ple va aprovar ahir amb 14 vots a favor (PDECat, ERC, CUP, Volem Mataró i una regidora no adscrita), 9 en contra i 1 abstenció donar suport al referèndum, però no surt al mapa perquè l'alcalde, David Bote, del PSC, hi va votar en contra i, a més, va manifestar després del ple que no cedirà espais municipals per fer el referèndum. A Mataró, on el ple està molt atomitzat, el PSC governa amb el PDECat.

Els alcaldes que permetran la votació sense cedir locals municipals

L'Ajuntament de Barcelona ha acordat amb la Generalitat que es pugui votar a la ciutat "sense posar en risc la institució ni els servidors públics", fet que suposava una línia vermella per a Ada Colau. Així ho han anunciat l'alcaldessa de la ciutat i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb dos missatges a Twitter. 

 

A l'espera de saber els detalls concrets de l'acord, tot indica que Barcelona seguirà el camí obert per Granollers o Terrassa. En aquests dos municipis, els alcaldes no posaran impediments a la celebració del referèndum. 

L'Ajuntament de Granollers cedirà espais perquè es pugui celebrar el referèndum de l'1 d'octubre. Així ho ha anunciat aquest diumenge l'alcalde Josep Mayoral (PSC) en un comunicat en què detalla que el Govern i el consistori han arribat a un acord, amb l'assessorament dels serveis jurídics municipals, per deixar llocs "majoritàriament vinculats a la Generalitat". Segons el batlle, això "garantirà la votació en condicions similars a les altres conteses electorals" i "salvaguardarà la seguretat jurídica dels treballadors municipals". El text subratlla que a l'acord s'hi va arribar abans de la suspensió cautelar del referèndum per part del Tribunal Constitucional. I subratlla que "correspondria a la Generalitat desplegar-lo".

És el mateix que farà Terrassa. L'alcalde, Jordi Ballart, ha acordat amb la Generalitat els punts titularitat del Govern on els ciutadans d'aquest municipi podran exercir el dret a vot l'1-O. El batlle ho ha anunciat en un comunicat que ha difós a través de les xarxes socials i en el qual ha assegurat que els egarencs podran votar "en condicions equivalents, pel que fa a quantitat i desplaçament, a qualsevol contesa electoral". L'alcalde ha aprofitat l'escrit per lamentar les desqualificacions que ha rebut les últimes setmanes i ha fet una crida a la "calma" perquè considera que "en un clima de crispació i enfrontament res del que en resulti serà del tot positiu i constructiu".

També, en taronja al mapa, Viella, el Prat de Llobregat i Santa Perpètua de Mogoda han demanat més informació al Govern per decidir què fan. 

El precedent del 9-N

En la consulta del 9-N, fins a 911 alcaldes van signar una moció a favor de celebrar la consulta sobiranista. Molts es van reunir a la Generalitat amb l'aleshores president, Artur Mas, per lliurar-li les actes a favor del 9-N, en un acte ple de simbolisme.

129 alcaldes de la Catalunya del Nord aproven una moció de suport

Els alcaldes de la Catalunya del Nord han aprovat una moció de suport als més de 700 electes catalans investigats per la seva participació amb l'1-O. El document l'ha impulsat el Sindicat Intercomunal per a la promoció de les llengües occitana i catalana i que reuneix 129 municipis dels Pirineus Orientals. Al document, protesten el tracte "infligit" als batlles "convocats per la justícia pel sol fet de facilitar l'organització d'eleccions". El sindicat denuncia també "les derives que ens tornen a submergir dins d'una trista pàgina de la història".

En aquest sentit, afirmen que el poble català "demana expressar-se democràticament per mitjà de les urnes l'1 d'octubre vinent i ho fa de manera pacífica amb gran civisme i molta convicció". Els promotors de la iniciativa van organitzar un acte de suport aquest divendres al Casal Jaume I de Perpinyà.

RE

Més continguts de