Alejandro Fernández, a Ciutadans: "L'espai constitucionalista necessita ser reconstruït entorn del PP"

Arrimadas insisteix en la coalició amb els populars per no perdre "ni un sol vot"

El PP continua refredant l'opció d'una coalició amb Ciutadans. Aquest dissabte, el president del PP, Alejandro Fernández, ha mostrat públicament les seves reticències a aquesta qüestió i ha tornat a avisar que els populars volen liderar el que anomenen "la reunificació" del constitucionalisme. "L'espai constitucionalista necessita ser reconstruït entorn del PP", ha defensat. En un acte de presentació de nous afiliats a Barcelona -un total de 200, segons la formació, entre els quals hi havia l'exmembre del PSC i candidat per Lleida a les últimes eleccions generals, Dante Pérez-, el líder dels populars catalans ha reivindicat els resultats del PP de les últimes eleccions generals -els conservadors van quedar per davant del partit taronja- com a aval per liderar una hipotètica Catalunya Suma. Ciutadans, per la seva banda, també reivindica el seu paper de lideratge i utilitza el nombre de diputats al Parlament -36 parlamentaris taronges davant dels 4 del PP- per justificar-lo. 

"Si en lloc de lluitar contra el nacionalisme la seva política ha de consistir a fer una opa al PP, s’ha demostrat que això està condemnat al fracàs", ha advertit el líder popular, que ha situat el partit taronja en aquesta dinàmica. Tot i que no hi ha converses formals a Catalunya entre les dues formacions -només se n'han obert a Madrid per explorar coalicions a Galícia i Euskadi-, la disputa pel lideratge de la coalició fa dies que és pública. "Per sumar, les parts han d'oblidar substituir les altres", ha defensat el president del PP a Catalunya. De fet, Fernández ha tornat a reivindicar la "generositat" del PP en aquesta qüestió i ha recordat que Ciutadans no els va donar un diputat al Parlament perquè els conservadors poguessin conformar grup parlamentari propi -es necessiten 5 escons i els populars en tenen 4-. En canvi, ha recordat que els populars van permetre que Ciutadans entrés a la mesa del Congrés. "Aquesta és la diferència de com s'han d'abordar les relacions de col·laboració", ha afirmat. 

Tot i que Alejandro Fernández, malgrat les diferències amb Cs, ha assegurat que continua apostant per la "reconstrucció de l'espai constitucionalista", ha lamentat que el PSC no s'hi sumi. "Diàleg i distensió. Qui s'ho creu? Tots creiem en el diàleg [...]. Però el límit pel diàleg és el compliment de la llei", ha criticat el dirigent popular. En aquest sentit, ha demanat als líders independentistes que reconeguin que van "violar la llei" la tardor del 2017: "No se'ls demana una humiliació, simplement que no diguin amb tota la xuleria 'Ho tornarem a fer'". 

De tota manera, el president dels populars catalans s'ha desmarcat de la proposta de Vox d'il·legalitzar els partits independentistes perquè considera que no és útil perquè poden tornar a presentar-se "canviant el nom". La recepta, per Fernández, és "no donar-los espai polític ni categoria d'interlocutor". "Això és el que fa el PSOE", ha retret, en referència a la taula de diàleg que ha negociat amb ERC.

Arrimadas insisteix en la coalició per no perdre "ni un sol vot"

Per la seva banda, la portaveu de Ciutadans al Congrés, Inés Arrimadas, ha insistit aquest dissabte a demanar a "conservadors i socialdemòcrates" una triple coalició electoral amb el PP a Catalunya, Euskadi i Galícia perquè "no es perdi ni un sol vot" i perquè "en circumstàncies excepcionals s'han de donar respostes excepcionals". 

En una trobada amb afiliats a Madrid recollida per l'agència Efe, la candidata a presidir Ciutadans ha assegurat que el seu partit "sempre estén ponts amb els constitucionalistes" i que per això ha proposat la "fórmula 'millor units' en tres territoris on les llibertats estan amenaçades". Ara bé, a Galícia, Ciutadans de moment topa amb l'oposició del líder del PP gallec, Alberto Núñez Feijóo. Precisament, aquest dissabte el mateix president de la Xunta ha assegurat que no serà "esclau de cap partit, ni tan sols del seu mateix" i s'ha descrit com un "candidat lliure" que no concorrerà a les eleccions del proper 5 d'abril per "liderar un bloc de partits".