Alfred Bosch, una trajectòria de girs inesperats al servei de Junqueras

Diputat, regidor i conseller, ha assumit tots els rols que li ha encomanat el president d'ERC

El gran públic va conèixer Alfred Bosch (Barcelona, 1961) quan l'onada de consultes locals per la independència va fer parada a la capital catalana. Fins llavors aquest veí del Barri Gòtic havia sigut periodista, escriptor prolífic i professor universitari especialitzat en història de l'Àfrica, però sempre allunyat dels focus. El 2011, però, la seva vida va canviar per sempre. Va ser el portaveu de la plataforma Barcelona Decideix, que va organitzar la consulta a la ciutat, i allò es va acabar convertint en una plataforma pròpia que li obriria les portes de la primera línia política. Uns mesos més tard, aquell mateix any, va ser l'actual president d'Esquerra, Oriol Junqueras, qui li va demanar que liderés la candidatura d'ERC a les eleccions generals del novembre.

No era un repte fàcil. Junqueras tot just acaba d'arribar al capdavant d'un partit devastat i el va enviar a competir en unes primàries contra Joan Ridao, que representava el vell aparell. Junqueras va veure en Bosch la possibilitat de salvar els mobles i aquest va aconseguir obtenir tres diputats, que en els estàndards actuals d'Esquerra poden semblar pocs, però llavors van fer respirar tot el partit. A Madrid, els republicans tenien nul·la influència, però Bosch aprofitava tant com podia les seves intervencions al faristol del Congrés per fer-se notar: va lluir una estelada i va ser expulsat en més d'una ocasió de la tribuna d'oradors per parlar en català. Però, malgrat aquests episodis, va forjar amistats que ara semblarien poc probables. El 2014 va presentar un dels seus llibres, Como amigos. La independencia de Cataluña interesa a los españoles, acompanyat ni més ni menys que per l'aleshores líder d'UPyD, Rosa Díez, i el president del Congrés de Diputats, el popular Jesús Posada.

De l'Ajuntament al món

El 2014 la seva vida política va fer un gir substancial, de nou per ordre de Junqueras. El president d'ERC necessitava un candidat per liderar la llista municipal a Barcelona i, altra vegada, enfrontar-se a la vella guàrdia del partit a la ciutat comandada per Jordi Portabella. Va tornar a pensar en Bosch, que va derrotar en unes primàries el candidat portabellista, Oriol Amorós. En les eleccions municipals del 2015, però, es va quedar lluny de les expectatives generades i no va tenir cap possibilitat de disputar-li l'alcaldia a Ada Colau. Bosch va decidir prendre's els quatre anys de mandat com el temps idoni per preparar l'assalt definitiu al despatx més important de l'Ajuntament. Per aconseguir-ho va protagonitzar una oposició dura contra l'alcaldessa, amb qui no va tenir mai afinitat, i les enquestes van començar a somriure-li.

Va ser llavors, el setembre del 2018, quan li va arribar un nou cop de timó inesperat en la seva trajectòria, cuinat també per Junqueras, però aquesta vegada en contra dels seus interessos. El president d'ERC, ja des de la presó, va decidir que el candidat a l'alcaldia seria Ernest Maragall qui, segons sondejos interns dels republicans, tenia més possibilitats de guanyar. Bosch no va poder amagar a ningú que el cop va ser dur, però va marxar sense fer soroll i assegurant que Maragall era el “millor candidat” possible. El premi de consolació va ser notable. No podria ser alcalde de Barcelona, és cert, però es convertia en conseller d'Exteriors. Per a una persona poliglota com ell, semblava un bon destí. A la conselleria es va centrar en reobrir delegacions de la Generalitat a l'estranger que havien sigut tancades amb el 155 i en polemitzar amb el ministre Josep Borrell tantes vegades com va poder. " La sensació és que el ministre Borrell té unes pulsions més aviat destructives", va dir en una entrevista amb l'ARA. El seu darrer cim polític havia estat ser un dels negociadors de la Generalitat en la taula de diàleg.

Es podria dir que Bosch en política li deu tot a Junqueras, però també que Junqueras li deu molt a Bosch, ja que el va enviar dues vegades a competir contra la vella ERC que volia que renovar i va assumir tots els rols que se li van encomanar. Fins ara tots dos havien tret profit de la relació. Però el cas d'assetjament sexual de l'ex cap de gabinet de Bosch, Carles Garcias, ha acabat amb la seva carrera política de la mateixa manera que l'ha transitat, amb un gir inesperat i sota el poder absolut de Junqueras.