L'Aliança Lliure Europea (ALE), el partit europeu que agrupa formacions nacionalistes, regionalistes i autonomistes, ha consolidat la seva força amb 12 escons al Parlament Europeu. Suposa un eurodiputat més dels que tenia a finals d'aquesta legislatura. És el partit que va presentar el líder d'ERC, Oriol Junqueras, com a candidat a presidir la Unió Europea, un gest simbòlic i reivindicatiu perquè no hi havia cap opció real que competís per al càrrec. La xifra de 12 escons podria augmentar si, com sembla probable, els dos escons obtinguts per JxCat-Lliures per Europa de Carles Puigdemont i Toni Comín acaben entrant al grup.

Cal recordar que l'ALE és un partit europeu i, com en la resta de casos, deixa després llibertat a les formacions nacionals perquè s'adscriguin al grup parlamentari que considerin oportú. En la seva majoria (9 escons) constitueix grup parlamentari amb els Verds, que aquests comicis han sumat una quinzena d'escons, fins a 69. Però té 3 escons, els dels nacionalistes flamencs de l'N-VA, que formen grup amb els conservadors reformistes de l'ECR. 

Quins partits han donat escons a l'Aliança Lliure Europea? Doncs d'entrada n'han obtingut tres de Bèlgica gràcies al partit nacionalista flamenc i antiimmigració N-VA. També n'obtindria tres gràcies al Partit Nacionalista Escocès i un gràcies als nacionalistes de Gal·les. Esquerra Republicana hi aporta dos escons, que corresponen a Oriol Junqueras i Diana Riba i, després, hi ha un altre escó que es reparteix entre els nacionalistes gallecs del BNG i EH Bildu, tot i que a l'Eurocambra els bascos formen part del grup de l'Esquerra Unitària (GUE). França hi aporta un eurodiputat, François Alfonsi, un dels fundadors del Partit de la Nació Corsa. I, finalment, la Unió Russa de Letònia (que defensa les minories nacionals a Letònia) també hi té un escó. 

D'aquesta manera, l'ALE guanya un eurodiputat respecte al Parlament que es va constituir el 2014; si es mira el Parlament sortint del 2019, els moviments entre grups i partits ja li donaven 12 eurodiputats, un dels quals no inscrit. Aquesta vegada, però, d'entrada ja n'obtenen 12. A més, queda pendent saber on se situaran Carles Puigdemont i Toni Comín. L'expresident ja ha repetit diverses vegades que només s'integrarien en un grup parlamentari que defensés obertament el dret a l'autodeterminació i, tenint en compte que JxCat no és una formació d'esquerres, només li queda l'alternativa d'integrar-se a l'ALE.