PROPOSTA ALTERNATIVA

Aliança de l'esquerra estranya contra el "PRI a la catalana"

Josep Ramoneda els defineix com "quatre estranys, no gaire normals". El filòsof i teòric de l'esquerra es refereix així als seus companys de taula: Josep-Lluís Carod-Rovira, Ernest Maragall, Josep Maria Balcells i Raül Romeva, l'únic dels cinc que milita en pau amb un partit, ICV. Es van reunir ahir al Col·legi de Periodistes de Barcelona per debatre com es pot unir l'esquerra "amb una nova proposta, per primer cop sense el PSC", segons Ramoneda, perquè es deixin de fer cessions a la dreta. "Si no, es pot acabar en una mena de PRI a la catalana", va dir Ramoneda fent referència al domini de CiU.

Motxilla a l'esquena i ràpid que arriba tard, Joan Herrera entra per assistir a la conferència Esquerra i país . La persona que el rep li demana per uns tuits seus en què part del nacionalisme va interpretar que donava suport al manifest dels 300 contra la independència i a favor d'un estat federal. "Jo vaig dir tres coses i se'n va treure una per fer la notícia". Escolto Herrera justificant-se i m'adono que Twitter ha guanyat tanta rellevància que, per evitar confusions, potser caldria ampliar el nombre de caràcters que hi pots escriure.

El candidat d'ICV és la personalitat política de més pes a la conferència. També hi és Marta Rovira, la secretària general d'ERC. Del PSC no hi ha cap representant. L'acte té morbo per la presència dels rebotats Maragall i Carod. Maragall va anunciar l'octubre passat la creació d'un nou partit, el NEC, i adverteix que qui hagi vingut esperant algun anunci polític, marxarà decebut. L'exconseller d'Educació avisa que al NEC encara estan en el procés de sondejar com fer bullir l'olla, però confirma que no es tractarà de cap casa gran de l'esquerra: "Més que de sumar sigles, es tractarà de construir una cosa nova".

Misteris i emocions

Un cop queda clar que el NEC serà una força amb entitat pròpia, em pregunto: què hi fan ICV i ERC, allà? Misteris de l'esquerra estranya. L'esquerra present és tan estranya que fins i tot hi intervé Ángel Hernández, un dels organitzadors de la manifestació espanyolista del 12 d'Octubre, per destacar que en bona part està d'acord amb els ponents. I això que fins i tot Maragall defensa que aquesta nova esquerra pugi al tren sobiranista. A Hernández tampoc sembla que el contradiuen les posicions independentistes de Carod. L'exvicepresident demana que l'esquerra s'uneixi i assumeixi l'emoció de la bandera per posar fi "a l'esquerra apàtrida, el cosmopolitisme sense arrels". Romeva destaca la dificultat de defensar la idea ja clàssica de Carod que es pot ser independentista sense ser nacionalista: "Als meus companys europeus els costa molt d'entendre".

Cap dona en el debat

Carod va deixar una frase que em sembla un bon retrat del moment actual: "Sempre s'ha dit que la dreta gestiona millor les crisis. Doncs ara la dreta gestiona millor les emocions". Ramoneda va afegir que l'origen del problema de l'esquerra pel que fa als sentiments era la falta "del sentit tràgic" de la vida que tenia Marx. Una altra mancança la va destacar l'advocada Gemma Calvet, que va prendre la paraula per lamentar que cap dona participés en el debat. L'exdiputat Balcells va respondre que tampoc hi havia cap dona que fos cap de llista a les eleccions del 25-N, tot i que de seguida va rectificar: "Ah, sí, hi ha l'Alícia... Jo em referia a les esquerres". Fins i tot en això els guanya la dreta?

Més continguts de