De la ridiculització i la fredor amb el nou 9-N a la impugnació: l'evolució del govern del PP en dues setmanes
La unitat sobiranista o els casos de corrupció han marcat la decisió de l'executiu espanyol d'actuar davant d'un procés participatiu que en un inici no temia
BarcelonaL'actitud davant el 9-N alternatiu anunciat per Artur Mas avui fa dues setmanes ha canviat molt a la Moncloa. Ja des d'un inici han conviscut unes veus partidàries d'impugnar-lo fos com fos amb altres que recomanaven ignorar-lo o ridiculitzar-lo per deixar que s'estavellés sol –una actitud molt present a la delegació catalana dels populars, amb Alícia Sánchez-Camacho al capdavant–. Al final, però, les actituds més bel·licistes s'han imposat i el govern espanyol impugnarà la consulta. Com ha evolucionat aquest equilibri?
- 14 d'octubre: Just després de l'anunci de Mas, Sánchez-Camacho va titllar el 9-N alternatiu de "farsa" i de "simulacre", amb uns efectes al mateix nivell que la consulta d'Arenys de Munt l'any 2009, i sense cap tipus de garantia pel que fa als resultats. Mentrestant, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va anunciar que estarien amatents al desenvolupament del procés abans d'actuar, i la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va recordar que, tot i no haver recorregut el títol III de la llei de consultes al TC –el que regula la participació ciutadana–, el Consell d'Estat va alertar que la seva constitucionalitat depenia de per a què es fes servir. Dos posicionaments prou diferents, però del tot oposats a la determinació amb què es va recórrer la consulta inicial.
- 15 d'octubre: L'endemà de l'anunci de Mas el govern espanyol va mantenir una resposta de perfil baix. Mariano Rajoy va insistir que la renúncia a la consulta inicial era una "excel·lent notícia", però fonts de la Moncloa condicionaven una eventual impugnació al fet que hi hagués un desenvolupament normatiu que entrés en contradicció amb la suspensió cautelar de la llei de consultes i del decret de convocatòria del 27 de setembre.
- 17 d'octubre: El govern espanyol es va posar en guàrdia i va començar a analitzar l'ordre de la Generalitat per mobilitzar els Mossos d'Esquadra el 8 i el 9 de novembre i el registre de voluntaris per al procés participatiu. Sánchez-Camacho remetia informes a Madrid per si "aquest simulacre vol tenir aparença d’un referèndum fraudulent", i Sáenz de Santamaría va avisar que, "si s’incorre en la il·legalitat", el seu govern "actuarà amb fermesa dins la serenitat".
- 21 d'octubre: L'executiu central es mantenia alerta amb el registre de voluntaris i la mobilització dels Mossos, segons Catalá, però va furgar en la solitud del Govern, molt aïllat d'ERC i ICV-EUiA, i buscant un acord amb la CUP a partir de les seves 11 condicions. "Ens assabentem ara que hi ha acords amb la CUP o amb organitzacions que no necessàriament representen tota la societat civil ni tenen aquest mandat. Ja estem altra vegada al marge de la democràcia", va apuntar la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, satisfeta amb la divisió sobiranista.
- 23 d'octubre: La tesi de la impugnació del 9-N alternatiu va començar a guanyar força l'endemà que Artur Mas i el president d'ERC, Oriol Junqueras, acordessin tancar files per convertir-lo en un èxit. "Cada dia que passa es donen més motius per a la impugnació del simulacre de referèndum que vol fer Mas", va defensar Sánchez-Camacho, qui més havia ridiculitzat en un inici el procés participatiu, i va denunciar un suposat "delicte de malversació" de fons públics per la compra de les urnes i les butlletes. Fora de micròfons, dirigents del PP de Catalunya reconeixien que els sectors durs del partit s'estaven imposant.
- 24 d'octubre: En línia amb la decisió ja presa d'impugnar la consulta, Rajoy i Sáenz de Santamaría van elevar el to i van qualificar la nova fórmula de votació de "més antidemocràtica" que l’anterior, una consideració estrictament política, i el president espanyol va denunciar que es pretenia fer una consulta "sense cens" i carregant la responsabilitat a "funcionaris i ciutadans".
- 25 d'octubre: Sánchez-Camacho es va unir al sector dur del PP, que s'havia imposat internament, per avisar que el govern espanyol "no permetrà que s’enganyi els catalans amb un succedani de consulta". El 9-N alternatiu ja no era una mera "farsa", com l'havia titllat inicialment. "L’astúcia no hi és per saltar-se la llei, sinó per governar", va insistir.
- 26 d'octubre: Totalment convençut de la necessitat d'impugnar el 9-N, Rajoy va reconèixer les dificultats per fer-ho, ja que va admetre que no sabia "què és el que es pretén fer ara", però que en qualsevol cas tenia clar que era "un acte profundament antidemocràtic" perquè els voluntaris ho són "d’una determinada posició" i no s’estan "donant instruccions per escrit" a ningú.
- 27 d'octubre: Finalment, la Moncloa va anunciar en una sòbria nota de premsa que demanava l'informe del Consell d'Estat per impugnar "una consulta sota la denominació de procés de participació ciutadana". La recuperació –temporal– de la unitat sobiranista, la inscripció del doble de voluntaris dels necessaris i fins i tot els casos de corrupció que esquitxen el PP han estat elements clau per entendre aquesta decisió.
