Andalusia té urnes pròpies des de l’any 2000

El 2015 va tornar a adquirir-ne a 30 euros la unitat

Cada cop que es convoquen eleccions a Catalunya i a la gran majoria de comunitats autònomes, l’Estat subministra les urnes. És un acord que data de l’inici de l’època democràtica i que s’ha anat prorrogant en el temps, tot i que cap llei impedeix que les autonomies en tinguin de pròpies. De fet, la Junta d’Andalusia va optar per comprar-les a partir de l’any 2000, amb Manuel Chaves de president, i avui en té més de 8.500 custodiades a les seus de les delegacions del govern, segons expliquen a l’ARA fonts de l’executiu andalús. Quan hi ha eleccions al Parlament, es configuren 9.000 meses electorals a les vuit províncies andaluses i en cadascuna s’hi situa, almenys, una urna transparent de metacrilat. Les que la Junta no arriba a cobrir, les posen els ajuntaments, que també en tenen algunes de propietat. Per tant, Andalusia no necessita recórrer al conveni amb l’Estat. Un exemple que la Generalitat ha tingut ben present des que va incloure el referèndum en el full de ruta sobiranista.

En els últims 17 anys, el govern andalús ha anat comprant urnes cada cop que s’han acostat les eleccions. L’última vegada que ho va fer va ser el 2015, per assumir les que faltaven davant d’un probable avançament electoral. En va comprar 300 a un cost de 24,5 euros més IVA, en total poc més de 30 euros per unitat. També va afegir a la comanda 800 tapes verdes per personalitzar les urnes a 4,6 euros més IVA. Totes les compres de material electoral estan publicades al Boletín Oficial de la Junta de Andalucía. El 2012 es va gastar 115.000 euros, 173.000 el 2008 i 72.000 l’any 2000. Si Catalunya comprés el mateix tipus d’urnes per cobrir les 8.200 meses electorals que té, el cost s’enfilaria gairebé fins als 250.000 euros.

Col·laboració amb l’Estat

Les fonts consultades expliquen que el fet de tenir urnes pròpies els dona més flexibilitat per organitzar uns comicis, especialment si es fan de manera anticipada. No han de recórrer a les de l’Estat i controlen el procés des de l’inici. En tot cas, subratllen la importància de la col·laboració entre les administracions. “La comunitat autònoma pot assumir un gran cost en algunes qüestions, com per exemple les urnes, però després negocia amb l’Estat i amb els ajuntaments perquè ells prestin serveis diferents a canvi”, indica una de les fonts.

La llei orgànica del règim electoral general (LOREG) recull el principi de col·laboració entre administracions. I, per si no quedés prou explicitada la relació entre les autonomies i l’Estat, el 2013 gairebé totes les comunitats van signar un conveni amb el ministre de l’Interior de l’època, Jorge Fernández Díaz, perquè el govern espanyol col·laborés en qüestions en matèria de gestió electoral. Aleshores, la Generalitat no va voler signar. Catalunya, que fins ara ha comptat amb el suport de l’Estat per organitzar les eleccions, es prepara per fer-ho en solitari.

Més continguts de