ANÀLISI

Anticorrupció sol·licitarà l’ingrés a presó de Bárcenas i altres condemnats

La sentència acredita la caixa B del PP per finançar-se de manera irregular

Tan bon punt va rebre ahir al matí la sentència de 1.687 folis del cas Gürtel 1999-2005, la Fiscalia Anticorrupció va començar a elaborar la llista de condemnats per als quals sol·licitarà l’ingrés immediat a la presó. L’anomenada vistilla (audiència breu) no es podrà celebrar abans de dimarts, perquè l’Audiència Nacional ha citat per avui i dilluns que ve els 37 enjudiciats (29 condemnats i 8 absolts). Luis Bárcenas, amb una pena de 33 anys de presó; Guillermo Ortega, de 38 anys, i Alberto López Viejo, de 31 anys, són a la llista que preveu la fiscalia, mentre que s’estudia la situació de Rosalía Iglesias, esposa de Bárcenas, amb 15 anys, i d’Isabel López Jordà. Correa ha estat condemnat a 51 anys de presó.

La fiscal Concha Sabadell, que juntament amb la seva companya Miríam Segura va començar la investigació l’estiu del 2008, ha aconseguit que la sentència reculli les seves principals conclusions definitives: 1) la trama de Francisco Correa era un sistema creat amb el PP per impulsar el frau a les administracions públiques; 2) la caixa B del PP es va beneficiar de l’entrada de fons que comptabilitzava Luis Bárcenas entre el 1989 i el 2008, i 3) la declaració d’alts càrrecs del PP que figuren entre els beneficiaris dels sobresous i que van declarar en el judici oral no tenen credibilitat perquè el reconeixement dels fets, tot i que no revestirien delictes fiscals, suposaria un retret de la societat.

La trama, segons va declarar Mariano Rajoy el març del 2009, “no és una trama del PP sinó una trama contra el PP”, però la sentència reflecteix una realitat oposada quan la caracteritza d’“autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional mitjançant mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica i local a través de la seva estreta i contínua relació amb influents militants d’aquest partit, aquí jutjats, que tenien possibilitats d’influir en els procediments de presa de decisió en la contractació pública de determinats organismes que dirigien o controlaven directament o a través de terceres persones (comunitats autònomes i municipis governats pel PP)”. Aquest sistema “va permetre que, bé les empreses de Correa o altres empreses terceres triades per ell, amb l’acord i col·laboració d’aquells càrrecs públics, gaudissin d’un tracte arbitrari de favor i tinguessin un domini sobre la contractació pública duta a terme per les entitats públiques parasitades”.

La sentència també confirma l’existència de la caixa B del PP. Ho fa quan es refereix als donatius d’empreses i als sobresous en negre percebuts per la cúpula del partit (tot i que no l’esmenta, en aquesta caixa B que portava Bárcenas hi figurava Rajoy, amb pagaments de 322.000 euros). “També altres quantitats van servir directament per pagar despeses electorals o similars del PP o van anar a parar com a donacions finalistes a l’anomenada caixa B, que existia almenys des de l’any 1989 i on les partides s’anotaven informalment, de vegades en simples fulls manuscrits com els corresponents a l’acusat Luis Bárcenas, en els quals es feien constar ingressos i despeses del partit, o en altres casos quantitats lliurades a membres rellevants del partit”.

Negació d’una caixa paral·lela

La sentència, recollint la conclusió de la fiscal Sabadell, assenyala testimonis que “han negat” l’existència d’aquest finançament paral·lel (sense esmentar Mariano Rajoy, ni l’exsecretari general del partit i exministre Javier Arenas, ni l’exministre de Foment Francisco Álvarez-Cascos).

Aquests testimonis “afirmen la falta de credibilitat d’aquests papers [de Bárcenas] i neguen l’existència d’una caixa B en el partit”. “No obstant això”, puntualitza, “el ministeri fiscal rebat la veracitat d’aquests testimonis quan indica -argumentació que comparteix el tribunal- que hem de prendre en consideració, a l’hora de valorar aquestes testificals, el que significaria reconèixer haver rebut aquestes quantitats i el que suposaria reconèixer la percepció de pagaments opacs per a la hisenda pública que, si bé entén que no són delictius, poguessin ser considerats pels testimonis com a mereixedors d’un retret social, com també que, en cas de reconèixer-les, aquestes percepcions vindrien a admetre l’existència d’una caixa B en el si d’una formació política a la qual pertanyen o han pertangut”.

Per això, assenyala la sentència, “es posa en qüestió la credibilitat d’aquests testimonis. El testimoni no apareix prou versemblant per rebatre la contundent prova que hi ha sobre la caixa B del partit”. La sentència recull les paraules de la fiscal Sabadell en referència a Rajoy i als testimonis que van negar el finançament paral·lel del partit: “Aquests testimonis no són prou creïbles per rebatre aquesta prova tan contundent”.

El retard d’un vot particular i els pressupostos de l’Estat

El magistrat Ángel Hurtado, president del tribunal i ponent del cas Gürtel, va redactar pràcticament el 95% del text. El seu treball ha estat molt primmirat. Un esforç de sis mesos, des de novembre del 2017, que es va sumar a la feina que es va realitzar durant el desenvolupament del judici, que va durar una mica més d’un any. Hurtado defineix amb obsessió de penalista minuciós la participació de cadascun dels acusats en els fets pels quals se’l condemna. No obstant això, Hurtado va perdre la votació davant els magistrats José Ricardo de Prada i Julio de Diego en relació a la participació del PP en la trama. I per aquesta raó va cedir la ponència a De Prada, que va redactar les conclusions sobre els components de la trama i els seus objectius, amb el suport de De Diego. Tots dos van ser els responsables que Mariano Rajoy declarés en qualitat de testimoni; tots dos es van negar a permetre que el president del govern espanyol ho fes, com va proposar la defensa del PP, la Moncloa i Hurtado, per videoconferència.

En perdre la votació, Hurtado va cedir, com estipula la llei, la ponència, que va ser assumida gairebé íntegrament per De Prada i De Diego, a la qual es va incorporar la qualificació de la fiscal Concha Sabadell sobre el sistema de corrupció creat per Francisco Correa i el PP i l’existència de la caixa B i el repartiment de sobresous. Hurtado, per tant, va fer un vot particular en què reflecteix la seva discrepància amb aquestes qualificacions i també s’oposa a declarar el PP partícip a títol lucratiu (beneficiari) de la trama.

Però Hurtado no va lliurar el seu vot particular el passat divendres 18 de maig com s’havia acordat, segons fonts consultades per ARA, amb la previsió de notificar la sentència dilluns. La idea era deixar passar el debat de pressupostos, fer més confortable el suport de Cs i el PNB al PP -tenint en compte, en el cas dels bascos, de la vigència del 155 a Catalunya- i notificar la sentència dijous, una vegada que Rajoy aconseguís tirar endavant els comptes.

Hurtado, que aspira a cobrir una de les tres vacants a la sala segona de la sala penal del Tribunal Suprem, va lliurar per fi el seu vot particular de cent folis ahir el matí, un cop superats els pressupostos.

Més continguts de