Reguant: "La taula de diàleg és un acord entre partits per facilitar la governabilitat a l'Estat"

L'exdiputada de la CUP reclama que les negociacions "no adormin el conflicte"

A les portes d’anar a declarar dimarts per negar-se a respondre a les preguntes de Vox al judici de l’1-O, l’exdiputada Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) repassa l’actualitat política.

Quina serà la seva línia de defensa?

L’objecció de consciència i assenyalar alhora que la presència de Vox com a acusació popular no era una anomalia, sinó que formava part d’aquest engranatge de l’Estat per construir un judici polític i que demostra la connivència que ha existit al llarg de molts anys entre la judicatura i l’extrema dreta.

Com valora que la Fiscalia s’oposi als permisos de Jordi Cuixart perquè diu que no mostra penediment?

És la constatació clara que era un judici polític i existeix persecució ideològica. El cap de la Guàrdia Civil a Catalunya també va dir que ho tornarien a fer. ¿Té distorsions cognitives? Perquè es referia a tornar a apallissar gent com l’1-O.

L’endemà de la seva declaració començarà el diàleg entre governs. Què en pensa d’aquesta taula?

La taula de diàleg no deixa de ser un acord entre el PSOE i ERC per facilitar la governabilitat a l’Estat. Ha tingut efectes immediats en la desmobilització també i en un cert ralentí en l’organització de la gent mentre la repressió no s’atura. Posar moltes expectatives en aquesta taula és fer un flac favor ara mateix al país. No neguem que el diàleg és bo que existeixi, però la pregunta és en quines condicions l’afrontem, i ara mateix, com a mínim des de la part catalana, no és en les millors condicions.

Quina és la contribució de la CUP en la taula catalana?

Posar sobre la taula que no es generin unes expectatives que poden provocar encara més frustració en el moviment popular independentista. Com més frustració generem, pitjor. Cal posar al centre, com vam fer a les eleccions estatals, allò que pot resoldre el conflicte polític: l’exercici del dret a l’autodeterminació, l’amnistia per a totes les represaliades i un viratge de les polítiques socials de l’Estat. Sense aquestes tres mesures, el conflicte no es resoldrà, sinó que s’adormirà. Però adormir-lo no és solucionar-lo.

¿No és el sit and talk que reclamava la gent?

La gent reclamava un sit and talk vinculat a l’amnistia i a l’autodeterminació. Tots els missatges que ha llançat el govern espanyol són que no està disposat a parlar d’això i que plantejar-ho és fer un xantatge o començar malament la taula.

Si no hi ha això sobre la taula, ¿aquest diàleg què és?

És un diàleg que en algun moment s’assembla més a les propostes de Zapatero de fa setze anys que al moment polític actual. Aquesta setmana més de 200 persones han estat citades a declarar i ho hem interioritzat com una cosa normal. I és molt greu que la repressió continuï.

Què fa la CUP per mobilitzar el carrer?

Portem dos anys treballant des de la discreció -i això potser ha sigut un error-, per construir mobilitzacions el màxim d’àmplies possibles i que servissin de motor de canvi per no ser només reactius sinó propositius i perquè la gent s’organitzés.

¿Encara s’està paint l’1-O?

Els efectes col·laterals de l’1-O en el xoc emocional que ha viscut el país van afectar tothom. També a la CUP, i això ha provocat que no hàgim fet públiques les nostres crítiques, que molta gent les esperava. Ha sigut molt difícil fer una crítica política perquè s’associava a criticar presos polítics o exiliats. I són dues coses diferents. És necessari poder discernir el que és solidaritat antirepressiva del que és política i construir horitzons compartits.

Què en pensa de la crisi entre JxCat i ERC?

En la seva batalla per l’hegemonia del sobiranisme no han deixat de mirar-se de reüll i han tingut poca altura de mires. Probablement la CUP també hi ha acabat sent actor, perquè si et posicionaves ho feies al costat d’un.

¿Ja tenen candidat a les eleccions? ¿Vostè hi serà?

No en tenim i no en tinc ni idea de si jo hi seré. Hi haurà les millors persones en funció de la proposta política que decidim. Hi haurà cares conegudes i lideratges que té la CUP que no han transcendit mai.

¿Els amoïna que Primàries també es presenti?

És legítim i positiu. Veurem qui se sap explicar millor o fuig dels relats màgics dels últims anys.

La CUP va dir que no tindria una activitat regular al Congrés, però participen en comissions.

Estan compareixent tots els ministres a les comissions i té sentit participar-hi per posar-los miralls a la cara com van fer Botran i Vehí.

De quina manera definiria el nou govern espanyol?

Progressista. Que hi hagi un ministre comunista (Alberto Garzón) no impregna tot el govern de comunisme. Han apujat el salari mínim (poc, això sí), però han augmentat les tanques a la frontera sud.

¿Entén que Mireia Boya se senti dolguda amb la CUP?

Sí, puc entendre que ho hagi passat malament i que, per tant, pugui considerar que en algun moment la CUP no hagi estat a l’alçada. La CUP, amb Bildu, és l’única organització que té un protocol d’agressions masclistes, que ha fet un treball i que el continua fent.

¿La tensió de la legislatura tampoc hi va ajudar?

Vam viure una legislatura complicada, amb molta pressió, i ens va passar factura. La necessitat de prendre decisions precipitades va dificultar fer els debats al màxim de pausats possibles.