ENTREVISTA

Antoni Castellà: “Un missatge al PDECat: No som l’enemic”

Entrevista al portaveu polític de Demòcrates i diputat de Junts pel Sí

Antoni Castellà (Barcelona, 1970) és secretari general de Demòcrates i diputat de Junts pel Sí.

L’acte de dissabte confirma que hi ha un acostament amb ERC?

No, ni ens acostem ni deixem de fer-ho. Amb ERC i el PDECat compartim coalició a Junts pel Sí.

Podrien fer un acte en el futur amb el PDECat?

Evidentment. Hem fet una crida a una campanya transversal comuna i col·laborativa pel sí.

Com veu Demòcrates quan fa poc més d’un any que es va fundar?

És una realitat, tot i que s’havia dubtat de la nostra viabilitat i independència. Hem tingut dos papers molt importants: accelerar la llista única i incorporar el referèndum.

Han sumat amb el PDECat, però ara la relació és tensa.

Hi ha discrepàncies, però són menors al costat del repte de guanyar el referèndum. La col·laboració és plena. Tenim l’objectiu de presentar-nos sí o sí individualment a les eleccions després del referèndum.

Josep Maria Vila d’Abadal va dir a l’ARA que si s’hagués de fer una coalició seria amb ERC.

La posició com a partit és presentar la nostra oferta. No tindria sentit trampejar amb coalicions. Som una opció en si mateixa.

Què en pensa, de la gent que se n’ha anat al PDECat perquè creu que hi ha un acostament amb ERC, com l’alcaldessa de Matadepera?

És l’únic cas, és legítim i ho respectem. Reivindiquem que els partits no són clubs restringits o tribus. La meitat dels nostres voluntaris provenen d’Unió, i altres, de l’antiga CDC, ERC o Reagrupament.

Potser hi havia qui creia que Demòcrates havia de ser soci del PDECat, com Unió ho era de CDC.

S’estaven fent fantasies. Demòcrates no només trenca amb Unió, trenca amb CiU. No tenim militants, hem prohibit el finançament bancari, fem primàries obertes... Trenquem amb el que representa CiU.

Vostè es va queixar perquè el PDECat fa servir el nom de Partit Demòcrata. Prendrà mesures?

Ja les vam prendre. S’ha d’intentar no enganyar el ciutadà i que no hi hagi confusió amb els noms. Estic convençut que el PDECat ho respectarà. Una altra cosa seria fer vella política. Estan en un procés de consolidació i tenen un nom registrat i reconegut, que és PDECat.

Com veu que hagin donat l’ordre que els grups municipals de CiU passin a dir-se PDECat?

Fa un any que ho demanem. Ara s’ha de respectar què passa a cada municipi, i si hi som PDECat i Demòcrates, s’ha de visualitzar. Ens posarem d’acord. Enviem un missatge molt clar al PDECat: nosaltres no som l’enemic i hem de col·laborar al màxim en l’objectiu final.

Està convençut que el referèndum se celebrarà?

Sí. Depèn de nosaltres. L’estat espanyol només té dues sortides: o accepta el pacte o tolera el referèndum. L’alternativa és exercir la força, amb el risc de situar-se fora de la Unió Europea.

S’ha d’avançar la data del referèndum, si hi ha inhabilitacions?

Això ho ha de decidir el Govern. És qui ha de fer el referèndum. El Parlament ha de donar-li cobertura legal, i els partits i les entitats, fer que guanyi el sí. Esperem que cristal·litzi la campanya conjunta.

La veu factible, tot i les lluites entre partits?

Probablement el sí al referèndum és l’únic en què tots estem d’acord.

Com creu que el Govern pot garantir el referèndum en cas que l’Estat suspengui competències?

És la responsabilitat del Govern, i si jo hi fos no ensenyaria les cartes.

Quina ha de ser la resposta a les possibles inhabilitacions?

El judici del 9-N és un despropòsit, encara que hi hagi una sentència absolutòria. La resposta ha de ser fer el referèndum i guanyar-lo per sortir del marc jurídic espanyol.

Després del referèndum s’han de convocar eleccions, en ple xoc?

Ho decidirà el president d’acord amb el Parlament. Hem d’assumir que aplicar el sí comporta desobediència civil i política. Amb el xoc de legalitats, el vot dels catalans legitimarà la llei catalana. Els diputats serem els primers que ho haurem de respectar i desobeir el marc espanyol.

Més continguts de