Castells troba "impròpia" l'actitud d'alguns membres del Govern i "exasperant" l'executiu espanyol

BarcelonaDesprés de mig any de silenci, l'exconseller d'Economia, Antoni Castells, ha ofert aquest migdia una conferència al Cercle d'Economia per defensar-se de les crítiques rebudes respecte el dèficit heretat per l'actual Govern i explicar la seva "part de la veritat". La resposta ha trigat per "dignitat institucional i per no contribuir a posar la Generalitat en situació d'alarma", tot i que a vegades li ha estat "difícil" no saltar davant "l'actitud impròpia i contraproduent" d'alguns membres de l'executiu català, les informacions expressades pels quals ha titllat de "falsedat total".

L'exconseller ha assegurat que el traspàs de poders va ser completament transparent i que van "posar totes les cartes sobre la taula". "Com, si no, en quatre dies el nou Govern va poder conèixer els comptes de la Generalitat?", s'ha preguntat. Segons Castells, el de Catalunya no és un dèficit més elevat que el d'altres comunitats autònomes i, en tot cas, no provocat per una "pèssima gestió" o per un mal sistema de finançament –com s'hauria volgut vendre–, sinó per la reducció d'ingressos causada per "la recessió i l'esclat de la bombolla immobiliària". Així, l'increment del dèficit del 2010 seria equivalent o molt similar a la reducció dels ingressos no financers de la Generalitat en el mateix període: 2.900 milions d'euros. El nou finançament, a més, hauria contribuït a què no es disparés la xifra. Per això, ha reclamat "ponderació i sentit institucional" per valorar "l'esforç del Govern anterior", que va intentar "no ajudar a ensorrar l'economia amb una contracció excessiva" i "garantir la pau i la cohesió social" en un moment de crisi i arribada elevada d'immigrants.

"Capítol a part mereix l'actitud exasperant del govern espanyol", ha denunciat Castells, de qui denuncia que "no va complir" amb l'Estatut ni en pagar el finançament íntegre i que traspassa l'esforç de reducció de dèficit a les comunitat autònomes, que estan més sanejades que l'estat central. Aquesta actitud seria pròpia de qui vol fer creure que les autonomies són "la mare de tots els mals" i que "l'estat de les autonomies suposés un parèntesi a la història d'Espanya".

Davant les mancances pròpies d'un país de la Unió Europea –no control de la política monetària–, Castells ha apostat per un "ajustament del dèficit", però "gradual", i que "la UE porti a terme polítiques per fer créixer l'economia". "Cal un mercat més integrat i més integració política", ha afegit, que espera que arribin com a conseqüència d'aquesta crisi.

Finalment, l'exconseller ha criticat durament la voluntat de l'executiu de Mas de fer "tabula rasa" de l'obra del tripartit, una actitud que perjudicaria "la institució i el país" i ha lamentat la demagògia "d'una banda i altra" que defuig les reformes quan no és a govern. Per avançar cap a una "política en majúscules" com reclamarien els indignats, Castells ha exigit un "reformisme fort" que permeti aplicar canvis profunds, que comportaran "sacrificis severs" i que exigiria un lideratge clar, un relat diàfan del camí i equitat en les exigències. Castells, que s'ha descartat per tornar a la primera línia política, ha proposat a totes les forces un acord de tres punts per fer una constatació conjunta de les "dificultats objectives de l'actual i l'anterior govern" i de "l'esforç necessari per redreçar la situació" i un "compromís per col·laborar per avançar".