EL PAPER DELS SOCIALISTES
Política 28/04/2013

Antonio Balmón: "Del dret a decidir ja n'hem dit tot el que n'havíem de dir"

David Miró / Sara González
4 min

Antonio Balmón és la mà dreta de Pere Navarro al PSC però, per sobre de tot, és alcalde. Reivindica que la sobirania dels ciutadans ha de passar per davant de la territorial.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Hi ha sis milions d'aturats. Quan surt per la porta de casa seva, com a alcalde, què li diu la gent?

La gent té por. Estem en un moment que aquesta dinàmica de falta de respostes i de governança porta a un país de saldo on s'està devaluant la part social. També tenim una societat molt més moderada i conservadora. És a dir, més resignada.

El PSC reclama que es presentin ja els pressupostos. Com han de ser?

Els pressupostos són només un element de confiança però el problema és la tresoreria. Si no tenim diners, ja podem anar aprovant tots els pressupostos que vulguem. En aquests moments el que hem de fer és parlar clar a la gent i sobretot fer un front comú que ha d'anar majoritàriament contra el sector financer. Tenim una gran hipoteca que es diu atac a la sostenibilitat social i el món financer s'ha d'arriscar.

L'Estat fixa un 1,2% de dèficit per a totes les autonomies però Catalunya encara no sap quin li tocarà.

Puc entendre que el Govern s'esperi a veure quina capacitat de flexibilització tindrà. Nosaltres ho defensem i tenim el consens del socialisme espanyol. Però aquesta flexibilització per què servirà? Aquí hi ha la discrepància.

¿Una proposta podria ser intentar negociar les condicions de pagament del deute o no pagar-lo?

Com a estat, a Espanya hi caldria un front comú per buscar una quitança intel·ligent del nostre deute.

En tot cas seran uns pressupostos de més retallades. Si el PSC estigués al Govern, per on retallaria?

La pregunta la faria al revés: què protegiria? Les administracions sempre han de fer polítiques d'austeritat, hi hagi creixement econòmic o no. Ara estem fent retallades i hem de veure què podem protegir. Les línies vermelles estan en la salut i l'educació.

¿Considera que el Govern no interpreta bé la realitat quan engega un procés sobiranista?

Al final tens la sensació que el dret a decidir és un placebo. Jo sóc un defensor de la consulta. Per mi, el dret a decidir és un dret invisible. Uns defensem una via i altres una altra. Però quan tu fas una confusió entorn del dret, el fas inviable.

¿La confusió és dret a decidir amb independència ?

Sí. Al final estem transformant el dret en el placebo. I, esclar, qualsevol placebo té una part terapèutica, però no és curatiu. Probablement els tocaria no renunciar al dret a decidir però sí aparcar-lo.

Una majoria al Parlament és partidària d'aquesta via democràtica.

Em sembla respectable, però que governin. El 25-N van passar dues coses: una és una majoria pel dret a decidir, i l'altra és la majoria per retallar la sobirania de les persones, que era la del PP i de CiU. Per tant, el Govern té dues majories per pactar: la sobirania del territori o la sobirania de les persones. Si volen el PSC, que aparquin la sobirania del territori i modifiquin la seva opinió sobre la sobirania de les persones.

Amb el pacte amb ERC, CiU ha fet algunes concessions.

Jo per ara no he vist cap gir, només declaracions.

¿Se sumen a la comissió pel dret a decidir però no al Pacte Nacional?

Hi donem voltes. Però ja hem dit tot el que havíem de dir d'aquest tema.

¿Veu viable pactar la consulta amb un PP amb majoria absoluta?

L'any 74 tenia 14 anys i em dedicava totes les tardes a buscar per les botigues menjar per a la gent i Cornellà estava molt pitjor que ara. I ens en vam sortir. Tot depèn del que pretenem. Jo crec que serà possible. Ara, costarà. No serà immediat.

També costarà amb el PSOE...

És evident. Tothom té resistències perquè la seva realitat és diferent. Nosaltres no volem trencar, però tampoc quedar-nos com estem ara. Alguns pensen que el camí ha de ser de ruptura i d'altres pensem que cal una nova etapa sense trencar.

¿Han avisat el PSOE de la realitat sobiranista?

Està quantificada i tothom ha de ser-ne conscient. No es pot permetre que Catalunya se segregui i generi un conflicte que aturi el seu creixement i progrés. Al socialisme espanyol, amb qui compartim la majoria de coses, li expliquem aquesta singularitat i que les coses han canviat com a producte d'errors d'uns i altres. Però el camí no és tan sols la modificació del model territorial i de finançament. És donar una ruta a la societat, construir noves bases.

Curiosament el posicionament del PSC és el que coincideix més amb l'elit econòmica de Catalunya.

No sé si coincidim perquè quan l'estiu de l'any passat els explicàvem els riscos que hi havia no ens feien gaire cas els empresaris. Jo crec que la coincidència és en un camí viable. Les enquestes diuen que hi ha molta gent que està en el camí de la sobirania per un efecte més de la Padània que d'arrels i d'intensitat dels seus sentiments. Això significa que hi ha un risc de fractura i nosaltres hem d'intentar evitar-la.

¿El PSC no anirà més enllà en el dret a decidir? ¿Donarà suport a alguna moció més al Congrés de Diputats?

Es va dir que no ho portaríem al programa electoral, i ho portem, que no trencaríem mai el vot amb el PSOE, i per coherència ho farem. Ara, no estarem cada dia passant exàmens parcials. La defensa ja s'ha fet. Estem parlant d'un dret, no de la conseqüència de l'exercici d'aquest dret.

¿La negociació del protocol amb el PSOE va al ritme que voldrien?

Amb el socialisme espanyol coincidim en la política social i econòmica, però tenim la realitat territorial i aquesta sí que marca la diferència. El PSC ha de fer un recorregut que fins ara no havia fet: actualitzar la nostra relació parlamentària.

¿Però el PSOE està disposat a permetre la veu pròpia del PSC?

Quan tu has viscut molts anys amb la teva parella i després vas a viure amb una altra o tu sol, les coses no es canvien en dos dies.

¿Les primàries del PSOE han de ser després de les eleccions europees?

Les primàries no són el mètode de l'elecció sinó el de la mobilització política. El PSOE ha de saber calcular molt bé els seus tempos.

stats