Cubillo, una vida entregada a la lluita per la independència de les Canàries

Santa Cruz de TenerifeAntonio Cubillo Ferreira, històric dirigent independentista canari i líder del Moviment per l'Autodeterminació i la Independència de l'Arxipèlag Canari (MPAIAC), que ha mort aquest dilluns als 82 anys, va lluitar de forma incansable per la independència de les Illes Canàries i contra el colonialisme espanyol. "Entre nosaltres, africans, es trobarà sempre una solució, sense la intervenció de tercers, i hem de considerar que la contradicció principal que tenim davant nostre és el colonialisme espanyol", havia clamat sovint.

El MPAIAC reivindica des del 1964 la independència de Canàries i també que els espanyols surtin de "les ciutats marroquines" de Ceuta i Melilla, de Las Chafarinas i dels penyals de Vélez de la Gomera, Alhucemas i Perejil. Antonio Cubillo era partidari de reunir els governs africans del Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, així com els representants del Sàhara i de les Illes Canàries, el Front Polisario i el MPAIAC per intentar acabar amb l'ocupació espanyola a l'Àfrica, que, a parer seu, era la contradicció principal d'Àfrica del Nord en aquests moments.

Represaliat i obligat a exiliar-se per les seves conviccions polítiques

Nascut al municipi de La Laguna (Tenerife) el 3 de juliol del 1930, estava casat i tenia tres fills. Tenia problemes de salut des que el 1978 va patir un atemptat quan estava exiliat a Alger. Des d'un despatx d'advocats va impulsar el Moviment "Canàries Lliure", que el 1961 va passar a dir-se "Moviment Autonomista Canari", i per aquestes activitats va ser detingut el 1961 i condemnat a sis mesos de presó.

Al març del 1962, després de la "vaga de les lleteres", va ser detingut de nou, acusat de propaganda il·legal i injúries al cap de l'Estat, però no va ser jutjat perquè va fugir d'Espanya quan estava en llibertat provisional. La fugida la va portar a terme després d'estar dos mesos per les muntanyes de Tenerife, des d'on es va escapar en un vaixell de pescadors al Marroc, per després traslladar-se a París, amb l'objectiu de fer el doctorat en dret i economia política a la Universitat de la Sorbona.

A París es va entrevistar amb Santiago Carrillo, però a la capital francesa va ser-hi poc temps, ja que va marxar a Moscou aquell mateix any, convidat per assistir al Comitè Mundial per la Pau, on va contactar amb els representants del nou govern revolucionari d'Algèria. El 1963 es va traslladar a Algèria, país on va treballar com a lector d'espanyol i com a professor de dret marítim internacional a la universitat durant alguns anys, fins que va deixar aquesta activitat per dedicar-se completament a la política.

Víctima d'un atemptat amb els serveis secrets espanyols i alemanys implicats

El 23 d'octubre del 1964 va fundar el MPAIAC, que el 1968 va ser reconegut pel Comitè d'Alliberament de l'Organització per a la Unitat Africana. El d'5 abril del 1978 va patir un atemptat a l'Alger, perpetrat per dos espanyols, que van utilitzar una arma blanca. Va aconseguir salvar-se, però des de llavors va patir lesions irreversibles a la columna vertebral, que li van impedir caminar sense l'ajuda de crosses.

Antonio Cubillo va acusar les autoritats espanyoles d'estar implicades en l'atemptat. De fet, el 1984 es va descobrir que els serveis secrets espanyols i alemanys hi havien estat implicats. L'agost del 1985 va tornar a les Canàries, després de vint anys d'exili a Algèria, amb la intenció de participar en les activitats polítiques de Canàries, a més d'exercir l'advocacia.