Ara no toca

Així com sovint les disculpes no serveixen tant per explicar una absència com per fer-la patent, en política les treves forçades no són una manera de girar full sinó d'enverinar el futur. L'efímera picabaralla competencial d'ahir entre els governs espanyol i català és un episodi d'aquests. Es tanca en fals un capitolet més d'un estira-i-arronsa que ja fa tres dècades que dura, fruit d'un magnífic eufemisme: un estat autonòmic que es resisteix a ser federal, i ja no diguem plurinacional. I es tanca en fals perquè no hi ha una solució bona, esclar, però sobretot perquè enmig de la brutal tempesta europea, qualsevol altre xou sona a frivolitat. Ara no toca. Però és que, a més, l'ocasió per barallar-se de debò està perfectament fixada en l'agenda d'amor-odi de PP i CiU: té data -la tardor- i nom -pacte fiscal-. No falta tant. Paciència.