TERRORISME
Política 16/09/2011

L'Audiència Nacional condemna Otegi a 10 anys de presó

L'alt tribunal considera l'exlíder de Batasuna, Rafa Díez i tres persones més integrants d'ETA

Redacció
2 min
Otegi encara no ha perdut el somriure El líder de l'esquerra abertzale ha passat moltes vegades per l'Audiència Nacional els últims mesos per diverses causes i ho ha aprofitat com a altaveu per reiterar la seva aposta per les vies pacífiques i democràtiques.

BarcelonaL'Audiència Nacional ha acceptat la petició del fiscal antiterrorista de condemnar l'exlíder de Batasuna, Arnaldo Otegi, a deu anys de presó per un delicte d'integració a banda armada. La seva pertinença a Bateragune, o comissió de coordinació de l'esquerra abertzale, considerat un satèl·lit sota control i tutela d'ETA, és el que ha motivat la condemna, malgrat que els magistrats reconeixen que no hi ha dades per demostrar que el grup que dirigia Otegi es deia així. L'històric dirigent de LAB Rafa Díez també ha rebut la mateixa pena de deu anys de presó amb els mateixos arguments presentats pel fiscal, Vicente González Mota. Com Otegi, ha sigut condemnat en qualitat de dirigent.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Otegi ja fa dos anys que és a la presó, i n'hi podria passar tres més. L'exlíder de Batasuna encara té pendent un judici pel cas de les herriko taberna, pel qual el fiscal li demana 12 anys de presó. Per la seva banda, Díez va rebre la llibertat provisional per qüestions familiars.

Segons l'Audiència Nacional i el fiscal, Bateragune seria una "aliança independentista" que es proposava "cridar a la incorporació de formacions polítiques com Eusko Alkartasuna (EA), Aralar, Abertzalen Batasuna (AB) i ELA a l'espai de lluita en la confrontació entre Euskal Herria i l'Estat". La sentència explica que, el 2008, ETA va encomanar als ara condemnats que formessin una comissió de coordinació que efectués les actuacions necessàries per a la "culminació del procés independentista". En aquest sentit, Otegi i els seus companys es van constituir en "directament receptors de les ordres d'ETA".

Per aquests motius, la sentència conclou que els condemnats han ultrapassat "els límits de la llibertat d'expressió i del dret a la participació política (...) contribuint de forma imprescindible a fer que altres membres de la mateixa estructura utilitzessin mètodes violents per imposar les seves tesis".

Miren Zabaleta, Arkaitz Rodríguez i Sonia Jacinto han rebut una condemna de 8 anys.

stats