26/09/2015

Inés Arrimadas tria ‘Cien años de soledad’, de Gabriel García Márquez

1 min
Inés Arrimadas tria ‘Cien años de soledad’,  de Gabriel García Márquez

Clàssica, però lleugerament transgressora. Creadora de noves realitats (per exemple, quan defensa el trilingüisme a les escoles). Aquest petit esbós d’Inés Arrimadas, candidata de Ciutadans, encaixaria també amb la descripció de Cien años de soledad, la novel·la amb què Gabriel García Márquez va fer història. El premi Nobel de literatura va publicar-la l’any 1967 a l’Amèrica del Sud i, gairebé mig segle després d’aparèixer, Arrimadas admet que és una de les lectures que l’ha fascinat més (fa tres anys Joan Herrera escollia aquest mateix llibre durant la campanya electoral).

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Podem aventurar un paral·lelisme un pèl apocalíptic entre l’argument de la novel·la de García Márquez i el present de Catalunya. Al llibre, el José Arcadio, l’home que inicia el llinatge dels Buendía, edifica la ciutat de Macondo amb bones intencions: és un líder nat, però al final de la seva vida la bogeria s’apodera d’ell. Un dels seus néts, l’Arcadio, comença sent un professor pacífic i acaba convertit en dictador. Jordi Pujol -que des de fa poc més d’un any surt poc del pis de General Mitre- podria ocupar el lloc del primer Buendía. Mas estaria en el difícil lloc del professor pacífic que, empès per la megalomania, té un final perillós. No sabem què passarà a Catalunya durant les pròximes quatre generacions: a la novel·la de García Márquez, Macondo acaba destruïda, i l’últim Buendía -que neix amb cua de porc- és devorat per un exèrcit de formigues.

stats