El gir d’Arrimadas i la crisi a Madrid descol·loquen Casado
El partit manté l’estratègia de contraposar la gestió d’Ayuso a la de Sánchez
MadridNo ha sigut la millor setmana per a Pablo Casado, després que Pedro Sánchez esquivés la seva amenaça de tombar l’estat d’alarma i que Isabel Díaz Ayuso, una aposta seva per a la Comunitat de Madrid, s’hagi embolicat amb el desconfinament. El president del PP s’ha amagat i es compta per setmanes el temps que fa que no convoca una roda de premsa. Els conservadors no comptaven amb el moviment de la líder de Cs, Inés Arrimadas, de pactar la pròrroga amb Sánchez, de manera que ha quedat deslluït el pla B de Casado: substituir l’estat d’alarma per una combinació de lleis ordinàries que considera que també permetrien la limitació de la mobilitat. Amb el no ja anunciat a una cinquena pròrroga, ha apujat el to de la seva oposició a Sánchez.
Casado va posar a prova el president espanyol deixant la porta oberta a canviar del sí al no a l’estat d’alarma després que el ministre de Transports, José Luis Ábalos, digués que l’alternativa era el “caos” i que caurien les mesures de protecció social i laboral. La dificultat per restringir la mobilitat amb altres instruments va fer que alguns barons del PP com Ayuso o el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, advoquessin per donar un marge de 15 dies més. Pressionat, Casado va acabar anunciant en directe l’abstenció sota el pretext que Sánchez s’havia obert a deslligar els ERTO de l’estat d’alarma, encara que ho hagués pactat amb Cs.
El gir d’Arrimadas va curtcircuitar l’intent de Casado, que ja no té marxa enrere en la frontal oposició a Sánchez. Més enllà de la via dels tribunals -el PP va anunciar que instaria la Fiscalia a investigar el repartiment de material sanitari defectuós-, el principal camp de batalla havia sigut plantar cara a través dels governs autonòmics, amb el d’Ayuso al capdavant. Però la setmana ha estat marcada per les divergències sobre el pas a la fase 1 a la Comunitat de Madrid, que han posat en la diana la presidenta. Ayuso, inicialment partidària de la prudència, va acabar forçant la dimissió de la seva directora general de salut pública, Yolanda Fuentes, amb la seva pressió perquè Madrid avancés ja en el desconfinament, un extrem vetat finalment pel ministeri de Sanitat. Tot i els vaivens d’Ayuso -que ha admès que ha actuat moguda per arguments econòmics-, el PP la manté com a mascaró de proa de la seva oposició al PSOE. Només així s’entenen les últimes declaracions del número dos dels conservadors, Teodoro García Egea, que ahir no va variar en l’argumentari. “Quan acabi aquesta crisi tindrem dues imatges simbòliques: la d’Ayuso i l’èxit d’Ifema i la de Sánchez i el fracàs del 8M”, va assenyalar en una conferència amb vicesecretaris del partit.
L’episodi madrileny ha centrat l’agenda dels mitjans espanyols aquesta setmana i ha posat Ayuso en el centre de la polèmica, mentre el seu vicepresident, Ignacio Aguado (Cs), aconseguia deslliurar-se de les crítiques tot i ser ell el primer a apostar pel pas a la fase 1. A la capital de l’Estat ja sobrevola la hipòtesi que Cs i el PSOE puguin explorar aliances que vagin més enllà del vot puntual a la pròrroga de l’estat d’alarma al Congrés.
De moment no sembla que s’hagi de precipitar una crisi de govern ni una moció de censura, però els socialistes han aprofitat per posar el dit a la nafra. En una polèmica piulada a Twitter des del compte oficial del partit, el PSOE situava divendres el govern regional com a “exemple de gestió ineficaç i irresponsable” i defensava que la seguretat està per davant de “càlculs partidistes, economicistes o propagandistes”. Un tuit que ahir Sánchez va assegurar no haver vist, mentre demanava “no polititzar l’emergència sanitària”.
Però la polarització entre PSOE i PP no ha fet més que créixer durant la crisi del coronavirus. Les comissions parlamentàries i els plens de la cambra baixa han tingut tots un denominador comú: la intransigència dels representants del PP amb el govern i una bateria de retrets dels socialistes a la seva “oposició deslleial”.
La comissió de reconstrucció
Malgrat tot, arrenca la comissió de reconstrucció social i econòmica al Congrés i el PP hi ha situat al capdavant Ana Pastor, de perfil moderat i dialogant. “El govern haurà de decidir si li interessa un pacte de mínims o si vol confrontació”, afirmen a l’ARA fonts del PP. Casado veu “impostura i cinisme” en la mà estesa de Sánchez, i dimecres l’acusava de “buscar culpables que no hi hagi pactes”. Amb Cs fent camí cap al centre i vigilant Vox a la seva dreta, Casado vol posar a prova Sánchez intentant fer compatible l’acostament a través de Pastor amb la seva línia dura contra l’estat d’alarma.
